dijous, 16 / abril / 2009

louise se va...
'una història'




Richard Berry "LOUIE LOUIE"

Aquesta és la curiosa història de com una innocent cançó pot arribar a convertir-se en un símbol de llibertat, de rebel·lia, de lluita contra el control exercit pels poders, i sobretot, un bon exemple de fins on pot arribar un govern en el seu intent de control dels moviments culturals i socials.
La versió més significativa va ser gravada per "The Kingsmen". Aquesta versió va ser perseguida pel FBI per presumpta obscenitat en les seves lletres, a partir de llavors, milers de versions s'han fet d'aquesta cançó, és la segona cançó més versionada de la història, despues de "Yesterday" de The Beatles, el curiós és que els drets d'autor se'ls va comprar la discografica a l'autor i aquest no va veure ni un centim de tots els diners que va generar.
"money, money, pensa la SGAE"

La versió original d'aquest clàssic va ser escrita per Richard Berry el 1955.
Richard Berry va compondre Louie Louie inspirant-se en el clàssic de Chuck Berry "Havana Moon", amb la intenció de desmarcar-se de les seves anteriors composicions, mes vocals, i intentant aconseguir un ritme rock amb tocs llatins, una mica nou per a l'època.
La lletra, compta com un mariner jamaicà compta a un barman anomenat Louie, els seus problemes sentimentals perquè la seva noia l'està esperant a l'illa on viu, i té moltes ganes de veure el seu amor. Té un ritme enganxós.

LLETRA
Louie Louie, oh baby, me gotta go.
Louie Louie, oh baby, me gotta go.

A fine little girl, she waits for me.
Me catch the ship across the sea.
I sailed the ship all alone.
I never think I'll make it home.

Louie Louie, me gotta go.

Three nights and days we sailed the sea.
Me think of girl constantly.
On the ship, I dream she there.
I smell the rose in her hair.

Louie Louie, me gotta go.

Me see Jamaican moon above.
It won't be long me see me love.
Me take her in my arms and then
I tell her I never leave again.
Louie Louie, oh baby, I said we gotta go

TRADUCCIÓ

Louie Louie, me tengo que ir
Louie Louie, me tengo que ir

Una bella chica me espera
Consigo un barco para cruzar el mar
y solo en el barco tengo que navegar
Yo creo que nunca voy a llegar a casa

Louie Louie, me tengo que ir
Louie Louie, me tengo que ir

Tres noches y tres días surco el mar
Pienso en la chica constantemente
En el buque sueño que ella existe
Huelo la rosa en su pelo

Louie Louie, me tengo que ir
Louie Louie, me tengo que ir

Déjame ver la luna por encima de Jamaica
No va a ser largo, me encanta ver a mi amor
La cogeré en mis brazos y a continuación,
Y le digo a ella que nunca la volvere a dejar.

Louie Louie, nena, conseguí llegar

Louie Louie, nena, conseguí llegar.


(La traducció, és una mica,...bé, ja m'enteneu!!


la versió investigada pel FBI ¿?





es converteix en una cançó MOD
, que versionan grups de tot el món entre ells, Los Elegantes, grup madrileny dels 80, que va anomenar-la "Luisa se va"




diumenge, 12 / abril / 2009

Diumenge de Glòria !!!

Déu existeix...
O
si no, com una imatge tan bella pot existir i nosaltres contemplar-la i emmudir-nos

Monument Valley

dimecres, 8 / abril / 2009

$GAE, guanya



"Els ministres porten el títol d'"Excelentisimo", veritat? Doncs bé:

Excellentissima Angeles González Sinde

Excellentissima
Angeles
González
Sinde

(Llegiu les inicials a la inversa i poseu-vos a tremolar).

també va donar suport al Manifiesto por la Lengua común

'mals temps per la lírica'
la situació a nivell de la política actual, és preocupant...,

Crisi
i van...

excelents comentaris de com guanyen diners amb "brillants projeccions"




The Last Laugh - George Parr - Subprime -


més o menys és així :

no, escolti és que miri..., jo em dedico a arriscar en operacions poc segures munts de diners..., és com jugar a la ruleta..., al casino...; si guanyo, tot per a mi. i si perdo... doncs me'l torna el Govern.

'mola'
, a què sí?!


Crisi
la vida al final de l'Imperi



"Life at the End of Empire" és un documental altermundista que qüestiona precisament l'absurd del nostre sistema socioeconòmic, tan basat en la sobreproducció i en el consum desenfrenats. És poètic, filosòfic i científic alhora


Fight Club "El club de lucha"
Tyler Durden

És la veu de tota una generació utilitzada i traïda; atrapada en l'esclavitud consumista;






dilluns, 30 / març / 2009

però va existir o és un somni...?







Charles Chaplin
Limelight
1952
Warner Española

Director: Charles Chaplin
Guió: Charles Chaplin
Mùsica: Charles Chaplin
Fotografía: Karl Struss
Intèrprets: Nigel Bruce, Geraldine Chaplin, Claire Bloom, Buster Keaton, Charles Chaplin, Norman Lloyd, Edna Purviance, Oona Chaplin





inmersió en 3D ~ 360º

Això és meravellós, toqueu els botonets sense por, i les imatges giren, pugen, baixen, s'empetiteixen, s'engrandeixen, s'apropen, s'allunyen.....................
quan obris l'imatge posar full pantalla i amb les fletxes gireu al gust fins i tot 360è

espectacular panorama 360º de Budapest

arrecife de coral en Nueva Caledonia

Chapelle de la Maison Mère-Mallet, Québec



i en un altre ordre de coses, malgrat ser un fake ( són bonics i estimulants però no són reals ) no li falta espectacularitat i bellesa, la pàgina, :
www.fukhaos.com/ clicar ---> 'labs

és d'un dissenyador brasiler que es dedica al disseny web i té coneixements de CSS pel qual perfectament hi pot haver fet això amb algun programa d'edició d'imatges.

a disfrutar-ho !!!



maigüeillivi i el seu 'misto'
Stand by me


maigüeillivi em xiuxiueja...

sembla ser que uns tipus han recorregut el món gravant, músics de carrer, diferents versions de la mateixa cançó: Stand by me, aquella que cantés Ben E. King. amb el que van gravar han fet un "megamix", barrejant part del que va gravar cada un. I el resultat és preciós. hi ha aquí músics de Santa Mónica, Califòrnia; de Nueva Orleáns, Luisiana; de Ámsterdam; un grup de percussionistes indis americans de Nou Mèxic; un violoncelista rus; un cor de dones sud-africanes... i més gent de Barcelona, Caracas, el Congo i Riu de Janeiro.



Tots són músics de carrer.

PUNXA AQUEST ENLLAÇ:




dimecres, 4 / març / 2009

estones

m'ho va dir rera la gerra de cervesa, entre el fum del seu cigarret, i el meu somriure...,

"els records son com els cables connectors, els deixes en un calaix i al cap d'un temps, misteriosament tots els cables connectors s'han enrotllat entre si, i ja no sabem on comencen i on s'acaben"

m'el miro amb distància...,

sona una canço que m'arriba com si tan sols jo l’escoltes,

s'anadona i avança el seu rostre cap a mi tancant els ulls, aproximant-se amb la seguretat que dóna una presumpta complicitat i em xiuxiueja,:

és Blossom Deari...,
es com un himne davant de les inclemencies de la vida, oi?



m'enfurisma el seu instint de protecció, no cal dir que la cançó s'ho val, però no necessito aixo ara...,

fujo endavant com tants d'altres per no agafarme els dits o l'anima..., ves a saber el què !!!.

la cobardia té això de bo, t'incita a córrer per no caure i que t'enxampin.

Segueix parlant..., em diu com qui no ha parat compta del meu malestar :,
avans jo només anava a veure pel-licules tristes perqué sempre en sortia alegre, mentre que les comedies em feien posar trist,

he deixat anar una mitja rialla...

El temps transcorre absurdament entre foteses

A fora la pluja continua caient

Demà arrancaré el cable conector i el guardaré al calaix dels altres cables.


dilluns, 2 / març / 2009

Teatre PEPE RUBIANES
avans anomenat, Capitol



Hasta siempre Pepe

Pepe Rubianes ja té el seu mural a Barcelona




"...así que veía venir a los gilipollas de turno, una hora antes"




qualitat que em sembla importantissima i tracto de desenvolupar-la en la mesura possible.