diumenge, 28 d’octubre del 2007

llepar-te les ferides

M'assalta la mala consciència, un regust amarg i la implacable necessitat d'oblidar...

Igual com en les relacions humanes també apareix el maleït desamor, el cansament, l' incertesa, l'estupor, la desconfiança, la indesitjada agonia de la passió als quals vas jurar amor etern.

I no saps si has canviat tu o el que estimaves està envellint fatal, si ets més llesta o més ximple.

És igual, l'encant la va palmar, arriba el temps de llepar-te les ferides, també la mandra de buscar una nova pell per a la vella cerimònia, i com definís immillorablement aquest senyor irremediablement seductor i líric anomenat, Leonard Cohen.

i intueixes que aquí poca rel et subjecta

dissabte, 20 d’octubre del 2007

All Blacks -

veure intro HAKA

Vaig a dedicar unes línies a una dansa que em té embadalida... la HAKA.

L'Haka és una dansa maorí que els All Blacks interpreten abans dels partits. L'Haka és una expressió de la passió, el vigor i la identitat de la raça. Des de l'antiguitat s'utilitzava socialment per donar la benvinguda i l'hospitalitat als visitants. També reflectia les preocupacions i problemes de cada època històrica, era la via de manifestació cultural del poble maori.

Em va impactar el tema dels All Blacks i el seu ritual per espantar al contrari.
És una passada... Imagineu-vos un exèrcit així, si només són uns quants i armen aquest escàndol... què pensarien els guerrers rivals tenint tot d'indígenes amb les cares tatuades, la llengua fora, amb aquesta actitud|postura i fent gests amenaçadors?

Hi ha diverses versions, però la tradicional i la que acostumen a fer els All Blacks , és
l'HAKA KA MAT
(PUC MORIR)
em sembla formidable que aquest llegat cultural es recuperi i utilitzi





Per acabar posaré un vídeo d'un partit entre els All Blacks i Tonga on els dos rituals s'enfronten cara a cara abans del partit. És increible...

All Blacks vs Tonga

diumenge, 30 de setembre del 2007

perfect




buscant informació sobre el refugi de les foques monjo, després d'haver-hi vist les perseidas ballar dins del cel estival, i no hi havent res millor que fer, vaig caure en el compte que l'estiu s'està acabant.
Hi poso fí, s'ha acabat..., canviarà el temps..., canvien les hores..., canvia l'entorn..., debem sapiguer llegir la realitar que ens canvia...,

dilluns, 24 de setembre del 2007

nou CAMP NOU 1957-2007

quan el vaig veure, em vaig dir, que guapo!!! quin disseny més futurista, que lluminós..., després el vaig anar mirant i remirant i em vaig dir, és la torre Agbar en horitzontal, però guayy !!!

i contra més me'l miro més extrany el veig.
Barcelona trenca com quan el modernisme va esclatar, llavors també va ser extrany.

Foster malgrat el que diuen els més papistes que el papa és un geni del nostre temps, al que dins de 100 anys estudiaràn com ara estudiem a Gaudí o Le Corbusier.

diumenge, 16 de setembre del 2007

Pa amb Tomàquet (ègloga)




un bon pa

uns bons tomàquets

i un bon oli




Sóc una fan del pa amb tomaquet, i estic convençuda que,
en el simple i el senzill està tota la saviesa.

De dilluns a dissabte, a l'hora de sopar, i diumenge tant a l'hora d' esmorzar com a l'hora de sopar.

Davant del menjar els sons i el silencis són expressius, i és quan aquesta sintonia 'explota' davant d'unes bones llesques de pa amb tomàquet amb oli d'oliva, sal i fuet de Vic i/o un bon pernil del país, o unes anxoves de L'Escala..., o una escalivada... o arengades..., o...,

L’escrit era per explicar-vos el el que és, el meu pa amb tomàquet , i m' estic anant per les boires del temps...,

Només de pensar-hi, ja em ve salivera.

Primer cal trobar un pa si pot ser de pagès, i posats a demanar cuit en un forn de llenya, un pa reposat d'un parell de dies, els tomàquets han de ser dels de penjar, vermells i carnosos.
Llesqueu el pa un xic gruixut, i el suqueu amb el tomàquet esponjós, afegiu-hi oli verge d'oliva.
si el voleu amb un gust fort i amb cos, el d’Amposta.

I ja a gust de cadascú, un polsim de sal per sobre.

Menjar-lo amb les mans, i a la boca,

Recordeu...,
en el simple i el senzill està tota la saviesa.


dissabte, 15 de setembre del 2007

A l'aire aquesta nit....

passió per Phil Collins


divendres, 7 de setembre del 2007

Addio Pavarotti, il mondo piange ...






"te voglio bene"
escoltant caruso...
mai he aconseguit escoltar-l'ho sense que tots els pèls del meu cos es posessin de punta, gràcies per existir

gracie mille , Luciano.
ciao Maestro!

dissabte, 1 de setembre del 2007

Delivery Status Notification (Failure)

Mail Delivery Subsystem





en un altra època rebre'l hagués suposat un cabreig
en l'actual, no va importar
et deixen d'arribar mails, i els que deixes te'ls tornen amb una noteta

I amb el temps els spams s'esborren sols.

Jo no tinc la culpa. No sé com explicar-li-ho.
No sé de quina forma puc fer-li entendre el que en realitat va succeir.

diumenge, 26 d’agost del 2007

What a Wonderful World

una animació d'una bellesa sorprenent realitzada per Raymond Crowe




mans, reflector ----> ombres

t'en recordes del ratolí ?

Aquesta frase que he rebut en un e-mail, :
"el futur encara no existeix...,però podem influir en ell".

m'obre les portes per presentar-vos aquest video.
Ha estat una imaginació més o menys utòpica?, no, això està a punt de succeir,

Et convido a veure aquest vídeo. No te’n penediràs.



tant el mouse com el teclat seran cosa del passat.

Bàsicament el seu funcionament consisteix en una pantalla tàctil sobre la qual es controla la plataforma.
Una pantalla que tindrà interacció amb l'usuari i algunes eines electròniques com càmeres digitals i inclos telèfons mòbils, permetran arrossegar el seu contingut a la memòria una vegada aquests hagin estat posats sobre la mateixa. [Bloglsia]

Les mans permeten una major possibilitat d'interacció que el ratolí. Els peus també servirien. Podem arrossegar objectes amb qualsevol part de la mà. Podem utilitzar diversos dits alhora. Podem utilitzar les dues mans alhora per manipular espais tridimensionals, fer zoom's...

Crec que les PDi (pissarres interactives) van per aquest camí.