no puc dormir després d'un dia extens i intens, el cervell en posició 'descanso', però tensionat, millor ordenar un 'rompan filas' i començo a buscar cual posesa alguna cosa per fer, i em ve a la memòria la recepta de salmó marinat 'campi qui pugui', amb una explicació, punyent..., així que la transcric tal com se'm va fer arribar,
Gemma va per tú !!!,
MARINAT “CAMPI QUI PUGUI”
PER A UN SALMÓ DE 2, 3 o 4 Kg
S’agafa el salmó, es llença el cap, s’obre de dalt a baix i se li treu l’espina central i els marges (això millor que ho faci la peixatera).Posis el salmó en una safata i amb les mans (millor netes) es van buscant les espines a contrapel i s’arranquen (millor en pinces). Suggeriment per aquesta fase: asseures comodament escoltant de fons “Riders to the storm” amb un “torrada” i amb forces draps de paper al costat.
Un cop ja no hi ha espines (és un repte) es marina de la següent manera i per aquest ordre, les dues cares del salmó per la banda de la carn:
Sal grossa – no es tracta de fer-ne una capa uniforme sinó d’anar-ne posant encara que en algún lloc no en quedi cap gra; són unes 3 a 4 cullerades soperes plenes i a la cua no posar-ni massa.
El suc d’una llimona – mig a cada banda.
S’asperja amb conyac – no te’l beguis.
Se li afegeix mig sobre de sucre per a les dues llenques.
Es cobreix amb anet (Anethum graveolens) fresc i sinó s’espolsa amb anet en pols (crec que amb fresc encara no ho fet mai).
S’encaren les dues bandes com si reconstruissis el salmó,
i, s’embolica ben embolicat amb plàstic transparent.
Es deixa a la nevera de 2 a 3 dies amb un gran pes a sobra (no cal que t’hi quedis asseguada tampoc).
Quan es vagi a tallar abans se li passa un ganivet per sobre per treure part de l’anet i de la marinada.
De vegades un se’n oblida que fa tres dies que va marinar un salmó, ves en compte!!! i bon profit.
