música gratis i legal. En aquest lloc es poden trobar 35 llocs diferents on poder fer-ho, i sense fer ric a Teddy Bautista i al tito Ramón.
www.downloadsquad.com/2008/08/31/35-places-to-download-free-legal-mp3s-music
i aquesta us la recomano
http://www.jamendo.com/es/artist/rob.costlow"
Ho sento $GAE!
diumenge, 31 d’agost del 2008
vaig a fer-li una oferta que no podrà rebutjar...
La crisi assoleix cotes inimaginables,
Solbes, digues algooo !!!!!!!
vist...:
hipercor oferta
més:
"http://i236.photobucket.com/albums/ff165/picallogl/Blogs/oferta.jpg"
"http://www.peoplecnc.com/blog/wp-content/uploads/2007/07/rotulo_oferta_enganosa.jpg"
"http://elgeeky.com/wp-content/microondas.jpg"
"http://i27.tinypic.com/wpen5.jpg"
"con Carrefour, es posible".
Solbes, digues algooo !!!!!!!
vist...:
hipercor oferta
més:
"http://i236.photobucket.com/albums/ff165/picallogl/Blogs/oferta.jpg"
"http://www.peoplecnc.com/blog/wp-content/uploads/2007/07/rotulo_oferta_enganosa.jpg"
"http://elgeeky.com/wp-content/microondas.jpg"
"http://i27.tinypic.com/wpen5.jpg"
"con Carrefour, es posible".
dimarts, 26 d’agost del 2008
la molla
el meus contes diferents
va un cargol i derrapa, volent trobar a...,
(*) La cerca - maigüeillivi - no concorda amb cap document
maigüeillivi ha encès un misto...
s'ha après i pres la mida del que podem fer i del que no podem fer.
La resposta és, no concordar mai amb cap 'document'.
És la millor manera de què la molla entri en acció, aconseguint una freqüència de ressonància que obliga a una oscil·lació contínua no arriban-se a sapiguer mai en quin lloc es/ens troba/trobem.
un exemple :
quan donem una empenta al gronxador, aquest va i ve, tardant un quant temps en cada oscil·lació.
Si empenyem el gronxador a l'atzar, amb força constant, de vegades l'empenyerem quan estigui venint cap a nosaltres, amb el qual es detindrà gairebé per complet, i altres vegades l'empenyerem quan estigui començant a allunyar-se de nosaltres, amb la qual cosa aconseguirem elevar-lo més.
Imaginem ara que empenyem el gronxador amb exactament la seva freqüència natural d'oscil·lació.
És a dir, empenyem sempre en el mateix moment, quan comença a allunyar-se de nosaltres. Encara que utilitzem una força no molt gran, notarem com cada vegada el gronxador s'allunya més, i més, fins que arribi gairebé a superar l'altura del pal on està suspès, moment en el qual la cadena es doblarà i el gronxador caurà sense ser subjectat per la cadena (ja que aquesta s'ha doblat), sofrint una forta estrebada sobtada en tornar a tensar-se la cadena.
Qui no ha sofert una experiència així quan s'impulsa cada vegada més fort en un gronxador?
El que ha ocorregut és que a base de posar energia en el sistema just en la seva freqüència de ressonància, ho hem fet saltar.
molt reveladora aquesta troballa,
des dels inicis som física a més de química?
i el cargol segueix derrapant ...
un capità mercant que no tenia barco
era turc...
i a les hores va fer crac...crac...!!
i les cames no em tenien
- maigüeillivi
(*) La cerca - maigüeillivi - no concorda amb cap document
maigüeillivi ha encès un misto...
s'ha après i pres la mida del que podem fer i del que no podem fer.
La resposta és, no concordar mai amb cap 'document'.
És la millor manera de què la molla entri en acció, aconseguint una freqüència de ressonància que obliga a una oscil·lació contínua no arriban-se a sapiguer mai en quin lloc es/ens troba/trobem.
un exemple :
quan donem una empenta al gronxador, aquest va i ve, tardant un quant temps en cada oscil·lació.
Si empenyem el gronxador a l'atzar, amb força constant, de vegades l'empenyerem quan estigui venint cap a nosaltres, amb el qual es detindrà gairebé per complet, i altres vegades l'empenyerem quan estigui començant a allunyar-se de nosaltres, amb la qual cosa aconseguirem elevar-lo més.
Imaginem ara que empenyem el gronxador amb exactament la seva freqüència natural d'oscil·lació.
És a dir, empenyem sempre en el mateix moment, quan comença a allunyar-se de nosaltres. Encara que utilitzem una força no molt gran, notarem com cada vegada el gronxador s'allunya més, i més, fins que arribi gairebé a superar l'altura del pal on està suspès, moment en el qual la cadena es doblarà i el gronxador caurà sense ser subjectat per la cadena (ja que aquesta s'ha doblat), sofrint una forta estrebada sobtada en tornar a tensar-se la cadena.
Qui no ha sofert una experiència així quan s'impulsa cada vegada més fort en un gronxador?
El que ha ocorregut és que a base de posar energia en el sistema just en la seva freqüència de ressonància, ho hem fet saltar.
molt reveladora aquesta troballa,
des dels inicis som física a més de química?
i el cargol segueix derrapant ...
un capità mercant que no tenia barco
era turc...
i a les hores va fer crac...crac...!!
i les cames no em tenien
diumenge, 17 d’agost del 2008
FZ
ell..., que
d'escoltar-lo..., viure'l..., percebre'l.., veure els seus moviments i expressions, i mès, quan parla d'en Zappa,
m'ha contagiat, i m'ha fet recordar l'interès que en un passat vaig viure i que m'agradaria tornar a rependre per intentar descobrir aquest per a mi encara, enigma pendent, i ja considerat un dels compositors de clàssic contemporani més grans del món.
potser imperdonable...
mai no vaig aconseguir desxifrar-ho, mantenin-me distanciada en els moments d'extasis dels apassionats debats del meu entorn.
no vaig aconseguir passar del anomenat *Sheik Yerbouti, sobre tot pel seu Bobby Brown Goes Down.
(FZ fen-li una picada d'ull a la seva pronunciació, -*shake your booty-, li donava la volta i segurament se'n fotia del exit vulgar i carrincló dels Sunshine Band),
i quan estic en pla 'canalla' el.... Touch Me There
encara continuo sense desxifrar unes quantes cançons dificiles, no hi ha manera, els "puretas" deuen grinyola...
recordo moments..., flaixos..., i tant de bo se'm faci la llum, tal com pregaven aquells companys que vivint en la 'trinitat lisérgica', reivindicaven la meva reconversió intel·lectual a valorar la sabiesa i assolir el que sol uns iniciats aconsegueixen
hi ha una màxima que diu,: l'esencial és invisible als ulls,
doncs que es faci la llum!!!
dimecres, 13 d’agost del 2008
pensa un desig...
ahir no vaig veure, ¿o sí que ho vaig veure...?
la llarga cua del Swift-Tuttle,
el procés va ser el següent, us explico :
vaig optar per abandonar-me als sentits...,
nit tancada
em vaig acomodar en un racó del silenciós bosc,
acompanyada del cant esporàdic d'algun grill despistat,
vaig aspirar profundament l'olor de terra humida...,
vaig dirigir la mirada al cel, embriagan-me de la seva bellesa ,
vaig tancar els ulls...,
i ja va aparèixer un estel fugaç solitari..., caient vertiginós,
després el festival còsmic de colors es va iniciar, vaig gaudir d'un ballet d'estels que travessen..., pugen..., baixen..., cauen...
fiuuu... fiuuuu.....fiuuu.. fiuuuu.....fiuuu..
i en un moment vaig experimentar, el sentit més lúdic de la vida.
Iz
dilluns, 11 d’agost del 2008
Llàgrimes
demà dimarts 12 d'agost és el dia de les llàgrimes de san lorenzo, les perseidas.
amb el meravellós que és veure-les i que no hi haurà sort,
que aquest any el pic de màxima intensitat és previst per al migdia i, per tant, no seran visibles,
encara que poques vegades veus res, però, en aixo hi ha la màgia.
avís: si teniu un humil telescopi enfileu Collserola i a veure que passa
ens trobem...
diumenge, 10 d’agost del 2008
Mahmud Darwish -
carta d'identitat
mor, Mahmud Darwish
Carta de identidad
Inscríbeme
Soy árabe
El número de mi cédula es cincuenta mil
Tengo ocho hijos
Y el noveno… vendrá tras el verano
¿Te enojarás acaso?
Inscríbeme
Soy árabe
Trabajo con mis compañeros de lucha
En una cantera
Tengo ocho hijos
Arranco de las piedras
El pan, las ropas, los cuadernos
Y no vengo a mendigar a tu puerta
Y no me pliego
Ante las losas de tu umbral
¿te enojarás acaso?
Inscríbeme
Soy árabe
Mi nombre es muy común
Y soy paciente
En un país que hierve la cólera
Mis raíces…
Fijadas antes del nacimiento de los tiempos
Antes de la eclosión de los siglos
Antes de los cipreses y los olivos
Antes del crecimiento vegetal
Mi padre…de la familia del arado
Y no de los señores del Nujub* (*célebre tribu de Arabia)
Y mi abuelo era campesino
Sin árbol genealógico
Mi casa
Una cabaña de guardián
De cañas y ramajes
¿satisfecho de mi condición?
Mi nombre es muy común
Inscríbeme
Soy árabe
Cabellos…negros
Ojos…castaños
Signos particulares
Un kuffiah* (*pañuelo palestino) y una banda sobre la cabeza
Las palmas rugosas como rocas
Arañan las manos que estrechan
Y amo por encima de todo
El aceite de olivo y el tomillo
Mi dirección
Soy de un pueblo pérdido…olvidado...
De calles sin nombres
Y todos sus hombres…en el campo y en la cantera
Aman el comunismo,
¿te enojarás acaso?
Inscríbeme
Soy árabe
Tu me has despojado de los viñedos de mis antepasados
Y de la tierra que cultivaba
con mis hijos
Y no nos has dejado
Ni a nuestros descendientes
Más que estos guijarros
Que nuestro gobierno tomará también
Como se dice
¡vamos!
Escribe
En lo más alto de la primera página
Que yo no odio a los hombres
Que yo no agredo a nadie
Pero…que si me hambrean
Como la carne del que me despoja
Y ten cuidado…cuídate
De mi hambre
Y mi cólera
Mahmud Darwish
Inscríbeme
Soy árabe
El número de mi cédula es cincuenta mil
Tengo ocho hijos
Y el noveno… vendrá tras el verano
¿Te enojarás acaso?
Inscríbeme
Soy árabe
Trabajo con mis compañeros de lucha
En una cantera
Tengo ocho hijos
Arranco de las piedras
El pan, las ropas, los cuadernos
Y no vengo a mendigar a tu puerta
Y no me pliego
Ante las losas de tu umbral
¿te enojarás acaso?
Inscríbeme
Soy árabe
Mi nombre es muy común
Y soy paciente
En un país que hierve la cólera
Mis raíces…
Fijadas antes del nacimiento de los tiempos
Antes de la eclosión de los siglos
Antes de los cipreses y los olivos
Antes del crecimiento vegetal
Mi padre…de la familia del arado
Y no de los señores del Nujub* (*célebre tribu de Arabia)
Y mi abuelo era campesino
Sin árbol genealógico
Mi casa
Una cabaña de guardián
De cañas y ramajes
¿satisfecho de mi condición?
Mi nombre es muy común
Inscríbeme
Soy árabe
Cabellos…negros
Ojos…castaños
Signos particulares
Un kuffiah* (*pañuelo palestino) y una banda sobre la cabeza
Las palmas rugosas como rocas
Arañan las manos que estrechan
Y amo por encima de todo
El aceite de olivo y el tomillo
Mi dirección
Soy de un pueblo pérdido…olvidado...
De calles sin nombres
Y todos sus hombres…en el campo y en la cantera
Aman el comunismo,
¿te enojarás acaso?
Inscríbeme
Soy árabe
Tu me has despojado de los viñedos de mis antepasados
Y de la tierra que cultivaba
con mis hijos
Y no nos has dejado
Ni a nuestros descendientes
Más que estos guijarros
Que nuestro gobierno tomará también
Como se dice
¡vamos!
Escribe
En lo más alto de la primera página
Que yo no odio a los hombres
Que yo no agredo a nadie
Pero…que si me hambrean
Como la carne del que me despoja
Y ten cuidado…cuídate
De mi hambre
Y mi cólera
Mahmud Darwish
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
