El 29 de julio entra en vigor la Nueva Ley de Propiedad Intelectual que gravará con canon todo aquello con lo que se pueda copiar.
"El Canón no es necesario si el derecho de copia privada se grava en la obra que lo genera y no en los soportes ni en los equipos. Con esta sencilla solución el propietario de los derechos decide lo que quiere cobrar por ello y lo paga aquél que lo adquiere. Una solución sencilla y justa.
Entre todos debemos defender los derechos e intereses de los usuarios y los consumidores.
vistes aquestes 'santes' imatges arribo a la conclusió que, dels hàbits i de l'espiritualitat a la morbositat, solament hi ha un pas.... i jo estic en aquest pas...
ara estic en un totum reuolutum però, alea iacta est i aprofitaré elcarpe diem
Un grup d'universitaris de Barcelona, Monterols Col·legi Major Universitaries van plantejar el repte d'explicar què és el que succeeix al nostre país amb el fenomen de la immigració. En un video innovador, enginyós, detallen com la ciutat de Barcelona s'ha transformat en moderna Babilònia. Encara que potser veig massa conformitat dels que opinen, no escolto cap crítica, i no sé jo sí.... el transfondo del Opus té res a veure
Ja el tenim aquí el Nadal. Sí home sí..., el Nadal !!! Ho reconec, no m'agrada marcar el meu ritme a cop de efemérides, prefereixo els impulsos de la naturalesa. Que si l’amic invisible..., el tió..., el dinar de Nadal..., el cap d’any..., els reis...,
El Nadal és l'època més hipòcrita i absurda que hi ha a l'any. Estem obligats a sentir el maleït ding dang dong, dia i nit.
Dita la qual cosa, és lícit pensar que no gaudeixo massa del nadal. Entre altres coses, per aquesta obligatòria necessitat que tenim aquestes dates de sentir-nos, bons.., solidaris-i-amigablement feliços.
Bombillita dalt bombillita baix, aquesta parafernália, aquest consumisme, és idèntic a barcelona, madrid o alcahuete del pedroso durant un mes, i com que aquesta tonteria s'apunten tots,
Organitzada per la Plataforma pelDret de Decidir (PDD) a Barcelona per reclamar el dret a decidir sobre les infraestructures, i puc assegurar-vos que ha estat tot un exit !!! a les 20:00 encara estava arribant gent i es llegia el manifest per cinquena vegada!!!
Volem gestionar les nostres necessitats..., volem ser tractats amb justícia i respecte..., reclamem la nostra dignitat..., estem cansats, tenim dret a decidir sobre les coses que competeixen el nostre país !!!
i una altra vegada ho hem demostrat...
som una Nació, cal dir-ho... cal recordar-ho...
Les infraestructures són necessàries, dit això però és deplorable que qui van tenir el poder abans, i no el van exercir per demanar més i administrar millor, ara es pugin al carro i vagin pels seus propis fins. Així que catalans, estem emprenyats i tota la raó ens assisteix, però no afegim el de enganyats. No oblidem que molts companys de manifestació van ostentar comptencias en el seu moment que haguessin pogut alleugerir la situació actual, representants de CiU, Jordi Pujol inclòs
amb ell el ballet modern es fa contemporani, va posar en marxa un gènere nou que era capaç d'omplir estadis
l'última de les seves grans obres corals, amb els dissenys de Gianni Versace, la veu de Freddy Mercury i la música de Queen: Le Presbytère; la tinc en dvd, l'he vist nombroses vegades i sempre que la veig li trobo algo nou que em sobta
M'assalta la mala consciència, un regust amarg i la implacable necessitat d'oblidar...
Igual com en les relacions humanes també apareix el maleït desamor, el cansament, l' incertesa, l'estupor, la desconfiança, la indesitjada agonia de la passió als quals vas jurar amor etern.
I no saps si has canviat tu o el que estimaves està envellint fatal, si ets més llesta o més ximple.
És igual, l'encant la va palmar, arriba el temps de llepar-te les ferides, també la mandra de buscar una nova pell per a la vella cerimònia, i com definís immillorablement aquest senyor irremediablement seductor i líric anomenat, Leonard Cohen.
Vaig a dedicar unes línies a una dansa que em té embadalida... la HAKA.
L'Haka és una dansa maorí que els All Blacks interpreten abans dels partits. L'Haka és una expressió de la passió, el vigor i la identitat de la raça. Des de l'antiguitat s'utilitzava socialment per donar la benvinguda i l'hospitalitat als visitants. També reflectia les preocupacions i problemes de cada època històrica, era la via de manifestació cultural del poble maori.
Em va impactar el tema dels All Blacks i el seu ritual per espantar al contrari. És una passada... Imagineu-vos un exèrcit així, si només són uns quants i armen aquest escàndol... què pensarien els guerrers rivals tenint tot d'indígenes amb les cares tatuades, la llengua fora, amb aquesta actitud|postura i fent gests amenaçadors?
Hi ha diverses versions, però la tradicional i la que acostumen a fer els All Blacks , és l'HAKAKA MAT (PUC MORIR) em sembla formidable que aquest llegat cultural es recuperi i utilitzi
Per acabar posaré un vídeo d'un partit entre els All Blacks i Tonga on els dos rituals s'enfronten cara a cara abans del partit. És increible...
buscant informació sobre el refugi de les foques monjo, després d'haver-hi vist les perseidas ballar dins del cel estival, i no hi havent res millor que fer, vaig caure en el compte que l'estiu s'està acabant. Hi poso fí, s'ha acabat..., canviarà el temps..., canvien les hores..., canvia l'entorn..., debem sapiguer llegir la realitar que ens canvia...,
Sóc una fan del pa amb tomaquet, i estic convençuda que, en el simple i el senzill està tota la saviesa.
De dilluns a dissabte, a l'hora de sopar, i diumenge tant a l'hora d' esmorzar com a l'hora de sopar.
Davant del menjar els sons i el silencis són expressius, i és quan aquesta sintonia 'explota' davant d'unes bones llesques de pa amb tomàquet amb oli d'oliva, sal i fuet de Vic i/o un bon pernil del país, o unes anxoves de L'Escala..., o una escalivada... o arengades..., o...,
L’escrit era per explicar-vos el el que és, elmeu pa amb tomàquet , i m' estic anant per les boires del temps...,
Només de pensar-hi, ja em ve salivera.
Primer cal trobar un pa si pot ser de pagès, i posats a demanar cuit en un forn de llenya, un pa reposat d'un parell de dies, els tomàquets han de ser dels de penjar, vermells i carnosos. Llesqueu el pa un xic gruixut, i el suqueu amb el tomàquet esponjós, afegiu-hi oli verge d'oliva. si el voleu amb un gust fort i amb cos, el d’Amposta.
I ja a gust de cadascú, un polsim de sal per sobre.
Menjar-lo amb les mans, i a la boca,
Recordeu..., en el simple i el senzill està tota la saviesa.
en un altra època rebre'l hagués suposat un cabreig en l'actual, no va importar et deixen d'arribar mails, i els que deixes te'ls tornen amb una noteta
I amb el temps els spams s'esborren sols.
Jo no tinc la culpa. No sé com explicar-li-ho. No sé de quina forma puc fer-li entendre el que en realitat va succeir.
Aquesta frase que he rebut en un e-mail, : "el futur encara no existeix...,però podem influir en ell".
m'obre les portes per presentar-vos aquest video. Ha estat una imaginació més o menys utòpica?, no, això està a punt de succeir,
Et convido a veure aquest vídeo. No te’n penediràs.
tant el mouse com el teclat seran cosa del passat.
Bàsicament el seu funcionament consisteix en una pantalla tàctil sobre la qual es controla la plataforma. Una pantalla que tindrà interacció amb l'usuari i algunes eines electròniques com càmeres digitals i inclos telèfons mòbils, permetran arrossegar el seu contingut a la memòria una vegada aquests hagin estat posats sobre la mateixa. [Bloglsia] Les mans permeten una major possibilitat d'interacció que el ratolí. Els peus també servirien. Podem arrossegar objectes amb qualsevol part de la mà. Podem utilitzar diversos dits alhora. Podem utilitzar les dues mans alhora per manipular espais tridimensionals, fer zoom's...
Crec que les PDi (pissarres interactives) van per aquest camí.
i no ho dic pel tipus de música precisament. mentre estàs escoltant un sol de bateria poten, alguna imatge subliminal apareix...
per cert...:
sols per a majors de 18 anys, que ens coneixem !!!... el vídeo conté algunes imatges bastant explícites però que passen tan ràpid que suposo que no importa,
Per parlar de sexe, qualsevol excusa és bona... i les ganes vénen soles...
Mirades alienes, una nit..., una piscina..., uns cossos insinuants..., i...gairebé res sobre d'ells. Amb aquests quatre ingredients, i una fricció que pot generar electricitat i aquesta electricitat pot fer que saltin guspires, la nit va esclatar..., hi havia ganes i molt d’alcohol en sang. Va ser divertit.
no m'agrada el seu nom,pel que d'impostat i fals comporta,però no renego a la idea i les seves possibilitats
Virtual Starry Night.
Un magnífic video que mostra les possibilitats creatives i artístiques en un metavers com SL. En pocs minuts es veu tot el procés de recreació en tres dimensions d'una de les cèlebres obres de Van Gogh,
reflejos que no existen, alas que no sirven, bailes ridículos, flexis que me tapan los ojos, brazos traspasando cuerpos, labios que no se tocan.
quise experimentar el poseer un avatar visualmente hostil y las reacciones que causaba ante la gente, las cuales fueron nulas, excepto por un osado aprendiz de psicólogo. Estuvimos un rato hablando, pero pareció sentirse incómodo, hasta que de su teclado salió un "Bueno que tengas suerte, nos vemos" No me añadió como amigo y se fué.
Ya no más palabras. Ni escritas, ni habladas. No más mentiras, ni más verdades.Caminaba sóla y titubeante, con miedo a quien se acercara. Antes era diferente, de fiesta en fiesta, conociendo a gente, saludando a unos, dejándose querer por otros, sin miedo a nada, la más solicitada. Pero todo aquello le importaba bien poco. Dios sabe que podría seguir caminando por todas las regiones que quisiera sino le faltara tan sólo una cosa, que no era ni el dinero, ni los amigos, ni las propiedades, ni los objetos, sólo le faltaba él. Sus palabras, su presencia intangible pero tan real, su mirada al infinito de sus ojos, sus caricias, todo él se había ido. Ella sabía que tarde o temprano ocurriría. Había tantas cosas ahí fuera, y ella, solo podía amarrarle con sus palabras y con su corazón lleno de ternura. Aquellos paseos bajo la luz de la luna donde se podían leer las palabras más sinceras a corazón abierto. Corrían y se alejaban los dos juntos refugiándose bajo la luz de una pequeña farola, entre los árboles, donde nadie les veía, alejados de la fiesta, ella escuchaba con los labios entreabiertos ávidos de amor las palabras que él le susurraba al oido. Se estremecía cuando él comenzaba a mover sus labios y su respiración por su piel mientras le cogía de la mano. Las cartas de amor, en secuencia, escritas a modo de tragicomedia, quedarán olvidadas en un viejo servidor de Palo Alto. La gente que se encuentre alrededor de aquellas frías y solitarias estancias, patinará, bailará, y seguirá viviendo, ignorando que dentro de aquella máquina, en un mundo inexistente, en dos corazones reales que ya no se buscaban, se vivió la mayor historia de amor. Pero las cosas son como son,y el devenir de las cosas, hace que, poco a poco, todo vaya diluyéndose como un gran terrón de azúcar
El parque temático de sus sueños empezó a cerrar sus puertas.
eso que llaman AMOR, yo le llamo conectar las mentes, “TOCAR MENTES”... encontrar alivio y ternura.... COMPARTIR ventanas que coinciden en el tiovivo de nuestros giros mentales. SL, como el resto de mundos virtuales, es sólo código con una bonita envoltura. Os perdeis en los escenarios virtuales y dejais de pensar en terminos de chat. ¿Que creais un script y le dais vida al objeto?. Lo mismo que si creais en datagrama. Es sólo código. ¿Os encontrais mas integrados en el entorno porque vuestro avatar os permite la interacción?. Es como si os sintierais identificados con el checksum en un TOS y llorarais por su corto TTL.
Es peligroso jugar si no te sabes las reglas. Pero, ¿qué reglas puede tener el mundo de la magia, de la animación, de paisajes nuevos que no existen nada más que aquí? Ninguna. Solo una regla. No te tomes en serio lo que no es verdad. ¿O si es verdad? Surge de nuevo el dilema.
Aquilina tenía preparadas las maletas para dar el salto en RL. Su marido se lo impidió. Se había enamorado de otra mujer en SL. El marido habló con el otro avatar y este convenció a Aquilina para que no lo hiciera. “Es un juego, Aquilina”.
Y ella lloró amargas lágrimas. Su segunda vida terminó a la vez que la primera. ¿Es un juego? Pasen y vean. Y si no quedan contentos con su segunda vida, no se preocupen, pueden volver a nacer todas las veces que quieran. Así de sencillo. Solo cuesta 9,99 dólaresUSA.
llegit aquests flashs d'opinió, uns més emocionals que d'altres, arribo a la conclusió que :, estem sols davant del teclat, lluny d'influències externes, com mirades..., sons o paraules..., fins i tot dels nostres complexos personals (tots som alts i meravellosos); però, és per això mateix que em de ser conscients del que hi ha i no deixar-nos arrossegar pel corrent, i no sol per no fer-nos mal, sinó, pel que és mes important, no fer-ho als altres.
Tot això és complex. A veure si en els pròxims dies puc explicar-vos més coses en detall. Per ara em dedico a provar aquesta segona vida molt ocasionalment, però ja sé que:
No és un univers, sinó un xat més, amb vells coneguts que es relacionen entre ells i els nou vinguts. I a més..., pocs són qui diuen ser.
Que dues mamelles tiren més que dues carretes, i que el sexe és el principal tema. Lligar, lligar, lligar, sexe, lligar...
Que malgrat això, té un potencial increible per desenvolupar iniciatives empresarials, culturals, socials... sorprenent, de veritat, però pocs posen fil a l'agulla. Ójala duri prou com per poder veure-les, i... important, ójala li canvien el nom, o neixi un altre
després del bombardeig mediatic a favor i en contra de SL. confesso que tenia curiositat per saber que s'hi cou dintre, com entén la gent les relacions en SL, i si podian ser diferents a les ja conegudes dels, IRC xats portals de contactes, pues no...al final és el mateix, àquest món, com en el real tot gira entorn dels diners i del sexe.
però anem a veure, : per començar i a part de que els gràfics son una merda, és l'existència d'una important vida econòmica, el creixement de la qual diuent que és imparable. és possible endeutar-se, i atenció, : hipotecar-se !!! collonut.
per exemple, a The Citizen segon Bank ofereixen hipoteques d'entre 10.000 i 1.000.000 LD$ que cobreixen el 80% del cost de la terra, amb interessos que oscil·len entre el 20 i el 30% i a pagar entre 4 i 26 setmanes. tota una ganga, veritat?.
ara bé, que ningú no al·legui engany: hi ha riscos. Aquí no hi ha supervisors que garanteixin les bones pràctiques d'aquests bancs, ni jutges que ens protegeixin d'estafes. My Second Bank avisa en les condicions generals de la seva contractació de dipòsits: "No podem garantir que no anirem a la fallida".
guauuu !!! perfecte !!! més adrenalina pel cos,
El registre en Second Life és gratis, però, poc pot fer-se sense diners. La subscripció Premium en SL costa 9,95 dòlars mensuals. Si vols començar a gastar, Linden Dollars el millor és comprar-lo des del joc o des del lloc oficial.
Les "ofertes" que es postulen en llocs com eBay són robatoris a mà alçada. El mobile phone o paypal a l'ordre del dia.
Després vindrà la casa, o una moto, o fins i tot algun capritx sexual en els locals oberts a aquest efecte. D'això parlarem en un próxim capitol, no té desperdici ....
Canvien les regles del joc econòmic, deu de ser un un bon negoci.... Té la seva pròpia moneda que es compra amb diners de veritat, aixo sí... REALS DEL TOT, res de fantasies, i collonades, amb els diners no s'hi juga, la pela... és la pela...!!! en aquest, com en la RL, viuen 4, i els altres ajuden a mantenir la paradeta. una mica més cabroncetes que en la RL, si que ho són, però es el joc, sinó quin avorriment trobar el mateix que en la Real Life... no us sembla ??? o resultarà que es una prolongació de la RL ???
Els diners es mouen amb rapidesa pels servidors de Linden, però si ets pobre com una rata, com la majoria dels jugadors de Second Life, opta per crear un compte gratuït, que no et proporciona diners ni el dret a posseir terra. A Second Life, seràs un ciutadà de segona.
Per als creadors de SL, Linden Labs, és un negoci rodó ja que per aconseguir qualsevol personalizació cal gastar diners reals en diners virtuals, és a dir lindens. Qualsevol cosa decent val almenys 150 lindens sent 251 lindens equivalents a un dolar americà. Sens dubte és possible no gastar-se un € encara que porta el seu temps personalitzar l'avatar llevat que algú et regali objectes. Linden Labs sols permet treure diners si prèviament has pagat alguna cosa, és a dir que sol pots canviar els teus lindens per diners reals si vas pagar la mateixa quantitat abans, amb el qual no guanyes absolutament res i ells eviten qualsevol flux de diners sortint, a més afegint unes comissions, no t'ho perdis !!!
La verdadera utilitat de Second Life és promocionar quelcom en el món virtual referint-se a una cosa existent en el món real. Igual com Llamazares va entrar per fer un discurs i alguns musics, U2 per exemple, posen la seva música en clubs virtuals, qualsevol pot promocionar una cosa que realment existeix i guanyar diners però en l'exterior clar!!! i no directament.
tot es personalitza al detall encara que la qualitat gràfica de SL deixa molt que desitjar, comparada amb verdadersjocs, i això és així perquè SL no està pensat per ser un joc sinó un xat massiu, un món virtual que sigui una barreja/mescla de cultures, és per això que es troben un munt de comunitats creades pels propis usuaris encara que com sempre igual que com en internet, el que hi ha és molt sortit amb ganes de marxa i moltes comunitats de sexe.
en un próxim article parlaré de les avataras i dels avatars, penoses barbie's i ken's 'frikis' totals, caminant en pla borratxo, o bé a teleporting. Sales de ball..., penis a mida..., casinos..., diners..., cops de pilota, i persones que l'únic que els enlluerna és il·lusionar-se amb qualsevol que se'ls escolti i els mimi.
second life.... ' your world, your imagination '
M'ha fet molta gràcia Get a First Life, una àcida sàtira on s'insta l'usuari a adquirir abans que una "Segona Vida", una "Primera Vida", una vida real. Algunes frases, que no tenen desperdici, :
"Folla usant els teus propis genitals"
"El primer món analògic on no hi ha 'lag' "
"Experimenta amb drogues recreatives que afectin a la teva ment"
" Quan arribi l'hora del final, i haguem d'acomiador-nos de tot el conegut, mai no t'has plantejat el que faràs?. Fugiràs de la Mort o al contrari l'abraçaràs?. O pots anar més lluny, i jugar amb ella una partida d'escacs, si ella guanya l'acompanyes, i si perd esperes impacientment la següent partida. "
La mort ha guanyat avui per fi la partida d'escacs a Ingmar Bergman per a mi és el més important director europeu de la història
INTIM Des de la pell fins als 45 cm està l'espai intim. Atravessar-ho té connotacions d'amor o sexuals. Només un grup de triats té permís pertraspassar aquest circuli arribar fins a la pell de la persona.
PERSONAL Des dels 45 cm fins a 1,24 mtrs.Aquí es perd la sensació de la calor corporal. Les dues persones estan a prop i es podrien tocar amb només acostar el braç, però no ho fan. La raó és que només es permeten els tipics del ritual.En alguns casos, una encaixada per a saludar-se, i en altres més informals, els dos petons de rigor en les dones.
SOCIAL Des dels 1,24 mtrs fins als 3. És una zona més impersonal. Seria la distància que mantenen les persones en el treball, a casa quan no interessa el que estan fent els altres. És ideal per a ignorar la presència dels altres i no entrar en conversa que un grup proper manté, però encara adequada per a intercanviar algunes paraules. Permet connectar i desconnectar quan apeteixi.
PÚBLIC Des dels 3 mtrs fins a l'infinit. Es trataria de l'espai que hi ha entre persones que no es coneixen en un recinte suficientment ampli. És el, no lloc, el lloc perfecte per a mantenir l'anonimat
Diuen els experts que perdem el costum d'acompanyar el verb amb el tacte en les nostres relacions socials. Que estem deixant enrere el llenguatge més primari i veritable del ser humà. Que això és culpa de la globalització. Pot ser que si... sé que amb el llenguatge corporal és més difícil enganyar, un… “ em caus bé” acompanyat d'una estreta de mans es reforça, això segur !!! les palmellades a l'esquena..., les abraçades o les carícies són mes escassos, tenim prevenció i por a la proximitat fisica. Desitgem alguna cosa i al mateix temps ho temem, Pues també.
Però, no descarto el meu espai, la meva bombolla és meva!!!, i la reforço quan no vull que entrin d'altres, ja sigui mantenint el mp3 penjat o, llegint un llibre book al metro. La comunicació tàctil quan m’ ho demani el cos, com ara que m'ho està demanant per l'Alba, aquesta personetade 9 mesos que ja està reclamant que entri a la seva parcel·la. Li donaré un parell d'achuchones..., la inundaré de petons...
La comunicació sempre existirà quan desitgem comunicar-nos, no fa falta que ens diguin antropòlegs i psicòlegs en quina fase estem, i el que és l'aconsellable
a més en cas de dubte, jo practico laprova del cotó :
"abraça'l, i si notes que no hi ha feeling, si et sents incomod@ és que alguna cosa falla, si l'abraçada funciona, significa que hi ha una connexió especial....
A la Júlia, una amiga,li va agradar molt la sèrie, jo també em vaig divertir amb ella, i tot passejant pel youTvaig trobar aquesta escena en la qual surt l'actor/escriptor Hugh Laurie, siiii...!!! el que interpreta al Dr.House ,un altredelsmeusvip's.
Em va fer patxoca i us ho vull mostrar.
La Julia..., si passegés per aqui, ben segur que li agradaria veure’l, encara que ella no sol freqüentar blocs pels que es passegen ànimes nagas... li fa yuyu...!!!
22/6/2007 01:02 h EVITA LA "IMMORALITAT SEXUAL" Una noia anglesa porta als tribunals el seu col·legi per no deixar-li portar l'anell de castedat
Llegeixo a Elperiodico aquesta 'sociològica' notícia, i se’m passa pel cap el pèndol dels costums.
Em ve a la memòria el temps castigat d'incerteses i prohibicions.
Encoratjo a aquesta noia a seguir. Que l'amagui..., que sigui el seu secret..., mantindrà un petit plaer carnal. El contacte continu de la seva pell, amb l'anell de plata prohibit, pot ser similar als d'aquells amants que en les nits fosques d'autoritarismes traspassaven la porta de la llegendària La Casita Blanca per endinsar-se en els seus més humans i foscos plaers
No hi posaré gaire lletra, per a qui ho vulgui entendre, us deixo memoria....
Apa, a xafardejar!!!
la canço d’en Serrat (no la he pogut trobar on line)
Quizá le llamaban La Casita Blanca por tener terraza de sábana inquieta o quizá porque el amor furtivo tiene ojos de amigo y pluma de poeta y en sus pasillos extravió unos calzoncillos.
Cuidó gentilmente y por un precio módico aquel desliz madrugador, cuando ella con la compra y usted con el periódico desayunaban incierto amor o cuando una boca murmuró al oído el lenguaje tibio de la ropa blanca.
Cuando los bolsillos rebosaban besos. La Casita Blanca le proporcionaba "algo" discreto donde encerrar un secreto.
Un mundo de espejos a media luz pálida y un perfume familiar que se acurrucan contra la puerta metálica que ha clausurado la autoridad. Los vecinos hablan...
no ho sé... m'ha vingut com un flash!!!, i no ho sé ben bé perquè
I sé que, " molta merda!", es el desitg que es fa arrivar als actors d’un obra de teatre perque tinguin exit.
aquest flash!!! em diu que...:
Els origens d’aquesta expressió prové de l'època en què la gent es desplaçava amb carruatges. L'acumulació de cagarades de cavall a la porta del teatre era equivalent al nombrós públic que s'hi havia desplaçat, i que hi hagués molta merda a la porta del teatre volia dir que hi havia anat molta gent.
i perque escric aixó?
una sensació de déjà vu ??? o..., és que vaig passada de voltes !!!
el prisma travessat per un feix de llum blanc formant diversos colors, Syd Barret entre paranoies, LSD i aparicions/desaparicions, música sense interrupcions una encadenada a l'altra..., rock sinfònic, psicodelia, perdre la por al desconegut, soltar les cadenes de la maginació i deixar-la volar....
et dona l'oportunitat de conèixe't millor.
qui no se'n recorda d'aquest eslabó origen dels d'ara !!!
després d'aquest viatge al costat fosc de la lluna pot ser que una llàgrima recorri la galta
avui eleccions municipals Barcelona registra la participació més baixa de la seva història Catalunya registrava a les 6 de la tarda una participació del 40,59%, la més baixa d'Espanya
M'agrada el 'so quijano', i no sàvia que s'havia fet d'ells. Ara en Manuel va per lliure, treu "Vidas y venidas'
He escoltat totes les seves cançons i alguna com Besos con versos i Esto no es amor, més d'una vegada, cançons rodones que t'entren a la primera.
Es un d'aquests tios sans en tots els aspectes, que sempre et van de cara, i perquè no, que a una li agradaria que entrés a casa seva, sí més no per xerrar...
mireu sí no, destinarà a la Fundació Carriegos, amb seu a Lleó i dedicada a la rehabilitació de discapacitats mitjançant teràpies ecuestres, part de la recaptació del seu primer àlbum en solitari
enhorabona Manuel, i ja saps, quan vulguis... a casa meva... ;-)
Encara que segur que en aquest cas, la jerarquia posaria el crit en el cel, mai millor dit (per alguna raó, aquesta imatge es troba en el departament de matemàtiques de la universitat de copenaghe. Aquests danesos són uns atrevits doncs la interfecta podria molt bé ficar-los una querella d'uns quants milloncejos d'euros)
avui, i per a celebrar el dia del que es tracta, el anomenat divendres sant, em faig resó d'una altra 'cagada' de l'església oficial. El tema de la parròquia de San Carlos Borromeo del barri d'Entrevías de Madrid, dedicada al món de la marginació.
El capellà ¿vermell? de Vallecas es queda sense parròquia. El popular sacerdot símbol de la lluita pels més marginats, va a perdre el seu temple d'Entrevías.
L'arzobispat els ha tancat el seu local, 'parròquia', i perquè?, doncs perquè les activitats que allí es realitzaven no estaven 'homologades', i aquesta tasca ho pot fer Càrites que, pá eso está.
Se'ls acusa de tancar l'església per considerar que la liturgia i la catequesis no estan homologades, ja que els capellans usen roba de carrer i no vesteixen l'hàbit per a donar missa, o celebren l'eucaristia repartint 'rosquillas' en lloc d'hòsties.
Però els parroquians adverteixen que seguiran "endavant" i deixen clar que "els moviments socials que s'han reunit en la parròquia, : parroquians..., persones d'altres cultes..., les que no es defineixen entorn de cap..., i totes aquelles persones que durant anys han fet ús de l'hospitalitat dels rectors de Entrevías donaran suport aquesta decisió de resistència".
La presidenta de l'Associació Mares contra la Droga en possessió de les claus de l'església des d'aquest diumenge quan les hi van lliurar els propis capellans, no vol, igual que els rectors, acatar la decisió del Arzobispat, perquè, diu : 'la comunitat som tots, capellans i feligresos'
En Llach ha anat teixint una narracíó de vida i de pais ahir a Verges ens va dir adeu, peró ell ens ha ensenyat que la revolta i la felicitat havien d'anar del braç.
Aquells dies als boscos d'Aiguafreda cantant sota el cel un grup d'amics, calçats amb xiruques, coberts amb impermeables, abrigats amb brases. Al nostre costat cantimploras, llanternes i amor... sí amor per estar junts, amor per la nostra terra, amor per canviar-la, amor per viure-la i cantant És Bandoler, amb veu ronca i greu, després L'Estaca afloria amb rábia i força, ja més tard Laura sortia a passejar i un Amor Particular em vènia a recollir.
Tot aixó forma part de les imatges que m'acompanyaran en la meva memòria particular.
Eu sei que vou te amar Por toda a minha vida eu vou te amar Em cada despedida eu vou te amar Desesperadamente, eu sei que vou te amar E cada verso meu será Prá te dizer que eu sei que vou te amar Por toda minha vida Eu sei que vou chorar A cada ausência tua eu vou chorar Mas cada volta tua há de apagar O que esta ausência tua me causou Eu sei que vou sofrer a eterna desventura de viver A espera de viver ao lado teu Por toda a minha vida
Els crispats de la mani blavera s'han apropiat de simbols i himnes esquerrans per tal d'acompanyar el seu ideari a Madrid
Des del 11M el PP no fa altra cosa que intentar treure rèdits politics al terrorisme. Malament anem si el més immoral dels grups parlamentaris ens ha de donar lliçons de moral. El PP es mou com peix en l'aigua, perquè la seva actitud és desvergonyidament manipuladora, com ho van ser els tres dies següents a la tragèdia del 11M.
estem farts dels seus missatges maquillats, però no si us plau..., aixo no
Presos de ETA condenados a 30 años por acumulación de penas que salieron en libertad en el período 1996-2004. Contiene el nombre del recluso, condena acumulada, período de inicio de pena y fecha de excarcelación y ministro del PP que firmó su salida de la cárcel.
1.. Artola Santiesteban, Jose Ramón - 327 años - 02/09/1986 -04/08/2002 - A. Acebes 2.. Letona Viteri, Enrique - 311 años - 09/10/1987 - 14/05/2003- A. Acebes 3.. Larrinaga Echevarria, Juan José - 221 años - 28/11/1980 -14/11/2000 - Mayor Oreja 4.. Rementera Beotegui, Jaime - 220 años - 11/08/1983 - 08/01/2004 -A. Acebes 5.. Esquisabel Echevarría, Francisco - 180 años - 13/10/1980 - 17/08/2002- A. Acebes 6.. Ugarte Zincunegui, Jon J. - 174 años - 19/06/1987 - 03/07/2003- A. Acebes 7.. Echeandía Zorroza, Juan Xarlos - 172 años - 26/05/1983 - 06/07/2001 -M. Rajoy 8.. Oteagui Arezabala, Luis Mª - 162 años - 28/04/1987 - 20/06/2003 - A. Acebes
9.. González Garcia, Fidel - 160 años - 19/05/1981 - 05/09/2000 - Mayor Oreja 10.. Alberdi Olano, Ernesto - 135 años - 28/11/1980 - 15/09/2001 - M. Rajoy 11.. Bengoa Unzurranzaga, Félix - 134 años - 14/11/1980 - 21/10/1999 - Mayor Oreja 12.. Aguirre Aguirre, José Ángel - 133 años - 28/10/1985 - 26/05/2003 - A. Acebes 13.. Ancizar Tellechea, Fermín - 126 años - 19/05/1981 - 23/07/2001 - A. Acebes 14.. Cabello Perez, Francisco - 120 años - 05/11/1986 - 12/02/2003 - A. Acebes 15.. Nazabal Auzmendi, Juan - 106 años - 03/10/1979 - 20/04/1998 - Mayor Oreja 16.. Galardi Sagardía, Itziar - 101 años - 01/03/1982 - 12/02/2002 - M. Rajoy 17.. Anza Ortuí±ez, Juan Mª - 101 años - 20/02/1982 - 18/10/2002 - A. Acebes 18.. Iraculis Albizu, Fernando - 99 años - 30/03/1982 - 27/11/2002 - A. Acebes 19.. Irastorza Fernández, Eugenio - 96 años - 28/02/1980 - 09/09/2003 - A. Acebes 20.. Echevarri Ayesta, José Antonio - 94 años - 09/07/1980 - 18/01/2002 - M. Rajoy 21.. Jiménez Zurbano, Jesé - 94 años - 22/11/1988 - 31/05/2003 - A. Acebes 22.. Zabaleta MendÃa, Ángel - 94 años - 13/06/1989 - 08/03/2004 - A. Acebes 23.. Ormaechea Antepara, Jesé Mª - 88 años - 08/05/1984 - 24/01/2003 - A. Acebes 24.. Muie±os Díaz, Agustín - 88 años - 16/05/1984 - 25/02/2002 - M. Rajoy 25.. Ostolaza Alcocer, Manuel - 85 años - 05/02/1981 - 07/07/1999 - Mayor Oreja 26.. Pagola Cortajarena, José A. - 78 años - 27/06/1984 - 17/10/2003 - A. Acebes 27.. Garciandia Solano, Ricardo - 73 años - 20/10/1981 - 23/11/1999 - Mayor Oreja 28.. Guridi Arocena, Pedro Juan - 68 años - 14/11/1980 - 11/04/2001 - M. Rajoy 29.. Alberdi Zubizarreta, Miguel - 68 años - 06/12/1984 - 14/11/2001 - M. Rajoy 30.. Areizaga Arozamena, Salvador - 67 años - 17/11/1981 - 12/12/2002 - A. Acebes 31.. Zabaleta Garmendía, José R. - 66 años - 12/12/1987 - 07/02/2003 - A. Acebes 32.. Recarte Gutiérrez, Gloria Mª - 65 años - 29/10/1981 - 24/11/2000 - Mayor Oreja 33.. Jaio Bustinduy, Jon Ie±aki - 64 años - 09/06/1985 - 11/09/2003 - A. Acebes 34.. González Merino, Juan Manuel - 63 años - 20/06/1984 - 04/03/2000 - Mayor Oreja 35.. Aldanondo Luzuiriaga, Joaquín Mª- 58 años - 21/12/1986 - 27/10/1999 - Mayor Oreja 36.. Merino Quijano, José Luis - 57 años - 28/03/1984 - 27/09/2001 - M. Rajoy 37.. Eguibar Michelena, Coro - 53 años - 20/02/1982 - 05/08/2000 - Mayor Oreja 38.. Bilbao Goicoechea, Ignacio J. - 52 años - 06/07/1983 - 28/09/2000 - Mayor Oreja 39.. Marcos Olaizola, Luis M. - 51 años - 04/02/1981 - 07/10/2001 - M. Rajoy 40.. Apecechea Arozamena, Juan M. - 50 años - 17/05/1980 - 08/04/1999 - Mayor Oreja 41.. Arluciaga Iribar, José A. - 48 años - 19/05/1981 - 27/05/1999 - Mayor Oreja 42.. Zumárraga Luzuriaga, Miguel G - 48 años - 31/12/1986 - 14/02/2003 - A. Acebes 43.. Pastor Landa, Luis Alberto - 46 años - 22/01/1982 - 19/11/1999 - Mayor Oreja 44.. Izaga González, Ricardo - 45 años - 07/03/1986 - 21/04/2002 - M. Rajoy 45.. Izaguirre Iglesias, Teodoro - 44 años - 22/01/1981 - 12/06/2003 - A. Acebes 46.. Aguirre Arin, Gervasio - 43 años - 01/01/1980 - 17/05/2002 - M. Rajoy 47.. Viae±a Balda, Emiliano - 42 años - 27/10/1987 - 10/09/1999 - Mayor Oreja 48.. Arzallus Eguiguren, José M. - 42 años - 02/06/1980 - 15/04/2000 - Mayor Oreja 49.. Aguirre Echetia, Enrique - 42 años - 16/07/1980 - 14/05/2000 - Mayor Oreja 50.. Olagorta Arana, Juan A. - 41 años - 16/07/1980 - 11/04/2001 - M. Rajoy 51.. Izaga González, Luis Javier - 36 años - 03/07/1981 - 19/06/2002 - M. Rajoy 52.. López Domaica, Saturnino - 36 años - 03/04/1981 - 19/02/2003 - A. Acebes 53.. Arnaiz Echevarría, José J. - 35 años - 06/09/1982 - 20/03/2004 - A. Acebes 54.. Beloqui Cortajerena, José J - 33 años - 01/10/1982 - 08/06/2000 - Mayor Oreja
55.. Martínez Apesteguía, Francisco J- 32 años - 03/03/1979 - 16/03/200 - Mayor Oreja 56.. Astola Ituretagoyena, José M. - 30 años - 22/01/1982 - 17/01/2002 - M. Rajoy
Rajoy sacó 14 de la carcel.
Acebes 23 terroristas.
Y mientras tanto, los de la AVT callaban.
Ahora pretenden hacernos creer que serán ultrajados si Zapatero hiciese lo mismo.
Ya basta de mentiras de éstos hipócritas . Ya no engañan a nadie. Hay que tener memoria, no mentir, ni engañar al ciudadano. ¿A qué juegan estos?
Sobre mi què hi trobaràs ...,
poca cosa, vaig néixer fa...,
En quant als anys que tinc, et podria dir els que ja no tinc...,els que ja he viscut..., els que aniran venint, o no.
Sóc de Barcelona, i em dedico a viure que es la mes dificil de les tasques
