avui que la lluna es plena me'n recordo de'n, the dark side of the moon de Pink Floyd
el prisma travessat per un feix de llum blanc formant diversos colors, Syd Barret entre paranoies, LSD i aparicions/desaparicions,
música sense interrupcions una encadenada a l'altra..., rock sinfònic, psicodelia,
perdre la por al desconegut, soltar les cadenes de la maginació i deixar-la volar....
et dona l'oportunitat de conèixe't millor.
qui no se'n recorda d'aquest eslabó origen dels d'ara !!!
després d'aquest viatge al costat fosc de la lluna pot ser que una llàgrima recorri la galta
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada