Això és meravellós, toqueu els botonets sense por, i les imatges giren, pugen, baixen, s'empetiteixen, s'engrandeixen, s'apropen, s'allunyen..................... quan obris l'imatge posar full pantalla i amb les fletxes gireu al gust fins i tot 360è
i en un altre ordre de coses, malgrat ser un fake( són bonics i estimulants però no són reals ) no li falta espectacularitat i bellesa, la pàgina, : www.fukhaos.com/clicar ---> 'labs
és d'un dissenyador brasiler que es dedica al disseny web i té coneixements de CSS pel qual perfectament hi pot haver fet això amb algun programa d'edició d'imatges.
sembla ser que uns tipus han recorregut el món gravant, músics de carrer, diferents versions de la mateixa cançó: Stand by me, aquella que cantés BenE. King. amb el que van gravar han fet un "megamix", barrejant part del que va gravar cada un. I el resultat és preciós. hi ha aquí músics de Santa Mónica, Califòrnia; de NuevaOrleáns, Luisiana; de Ámsterdam; un grup de percussionistes indis americans de Nou Mèxic; un violoncelista rus; un cor de dones sud-africanes... i més gent de Barcelona, Caracas, el Congo i Riu de Janeiro.
m'ho va dir rera la gerra de cervesa, entre el fum del seu cigarret, i el meu somriure...,
"els records son com els cables connectors, els deixes en un calaix i al cap d'un temps, misteriosament tots els cables connectors s'han enrotllat entre si, i ja no sabem on comencen i on s'acaben"
m'el miro amb distància...,
sona una canço que m'arriba com si tan sols jo l’escoltes,
s'anadona i avança el seu rostre cap a mi tancant els ulls, aproximant-se amb la seguretat que dóna una presumpta complicitat i em xiuxiueja,:
és Blossom Deari..., es com un himne davant de les inclemencies de la vida, oi?
m'enfurisma el seu instint de protecció, no cal dir que la cançó s'ho val, però no necessito aixo ara...,
fujo endavant com tants d'altres per no agafarme els dits o l'anima..., ves a saber el què !!!.
la cobardia té això de bo, t'incita a córrer per no caure i que t'enxampin.
Segueix parlant..., em diu com qui no ha parat compta del meu malestar :, avans jo només anava a veure pel-licules tristes perqué sempre en sortia alegre, mentre que les comedies em feien posar trist,
he deixat anar una mitja rialla...
El temps transcorre absurdament entre foteses
A fora la pluja continua caient
Demà arrancaré el cable conector i el guardaré al calaix dels altres cables.
Sobre mi què hi trobaràs ...,
poca cosa, vaig néixer fa...,
En quant als anys que tinc, et podria dir els que ja no tinc...,els que ja he viscut..., els que aniran venint, o no.
Sóc de Barcelona, i em dedico a viure que es la mes dificil de les tasques
