diumenge, 26 d’agost del 2007

What a Wonderful World

una animació d'una bellesa sorprenent realitzada per Raymond Crowe




mans, reflector ----> ombres

t'en recordes del ratolí ?

Aquesta frase que he rebut en un e-mail, :
"el futur encara no existeix...,però podem influir en ell".

m'obre les portes per presentar-vos aquest video.
Ha estat una imaginació més o menys utòpica?, no, això està a punt de succeir,

Et convido a veure aquest vídeo. No te’n penediràs.



tant el mouse com el teclat seran cosa del passat.

Bàsicament el seu funcionament consisteix en una pantalla tàctil sobre la qual es controla la plataforma.
Una pantalla que tindrà interacció amb l'usuari i algunes eines electròniques com càmeres digitals i inclos telèfons mòbils, permetran arrossegar el seu contingut a la memòria una vegada aquests hagin estat posats sobre la mateixa. [Bloglsia]

Les mans permeten una major possibilitat d'interacció que el ratolí. Els peus també servirien. Podem arrossegar objectes amb qualsevol part de la mà. Podem utilitzar diversos dits alhora. Podem utilitzar les dues mans alhora per manipular espais tridimensionals, fer zoom's...

Crec que les PDi (pissarres interactives) van per aquest camí.

flipant...!!!


segons una (*)pastoral dirigida al jovent de la República Dominicana,

La violada debe asumir su maternidad igual que asume “caerse en un hoyo y romperse una pierna”

pobres (*)ovelles...!!!


I els capellans pedòfils han d'assumir la seva malaltia, i tallar-se el penis,!!!
mira com d'això no diuen res els molt sants.

És a dir que violar a les dones no passa de ser un, simple accident







dilluns, 20 d’agost del 2007

Coses de l'estiu i ...... 2)

Sol de bateria molt heavy

i no ho dic pel tipus de música precisament.
mentre estàs escoltant un sol de bateria poten, alguna imatge subliminal apareix...



per cert...:

sols per a majors de 18 anys, que ens coneixem !!!...
el vídeo conté algunes imatges bastant explícites però que passen tan ràpid que suposo que no importa,

i aviseu a els epilèptics perquè no ho vegin...





coses de l'estiu...

Coses de l'estiu i ...... 1)

Per parlar de sexe, qualsevol excusa és bona... i les ganes vénen soles...




Mirades alienes, una nit..., una piscina..., uns cossos insinuants..., i...gairebé res sobre d'ells.
Amb aquests quatre ingredients, i una fricció que pot generar electricitat i aquesta electricitat pot fer que saltin guspires, la nit va esclatar..., hi havia ganes i molt d’alcohol en sang. Va ser divertit.






Coses de l’estiu....

M'exalta el nou i m'enamora el vell




no m'agrada el seu nom,pel que d'impostat i fals comporta,però no renego a la idea i les seves possibilitats

Virtual Starry Night.

Un magnífic video que mostra les possibilitats creatives i artístiques en un metavers com SL. En pocs minuts es veu tot el procés de recreació en tres dimensions d'una de les cèlebres obres de Van Gogh,

la nit d’estels .






diumenge, 19 d’agost del 2007

PERÚ TREMOLA

estim@ts navegants que 'voleu' per sobre aquest bloc de passada, i potser trobat com una pedra en el camí, deteniu-vos i llegiu la següent crida

Perú tremola



també pots fer el teu donatiu a través d'unicef enviant un sms

SOS PERU al 5191

cost del sms 1,20 € (iva no inclòs)



hi ha moltes persones que ens necessiten

ZONA de ICA PISCO NAZCA

dijous, 16 d’agost del 2007

Anònims des de Second Life





reflejos que no existen, alas que no sirven, bailes ridículos, flexis que me tapan los ojos, brazos traspasando cuerpos, labios que no se tocan.


quise experimentar el poseer un avatar visualmente hostil y las reacciones que causaba ante la gente, las cuales fueron nulas, excepto por un osado aprendiz de psicólogo. Estuvimos un rato hablando, pero pareció sentirse incómodo, hasta que de su teclado salió un "Bueno que tengas suerte, nos vemos"
No me añadió como amigo y se fué.



Ya no más palabras. Ni escritas, ni habladas. No más mentiras, ni más verdades.Caminaba sóla y titubeante, con miedo a quien se acercara. Antes era diferente, de fiesta en fiesta, conociendo a gente, saludando a unos, dejándose querer por otros, sin miedo a nada, la más solicitada.
Pero todo aquello le importaba bien poco. Dios sabe que podría seguir caminando por todas las regiones que quisiera sino le faltara tan sólo
una cosa, que no era ni el dinero, ni los amigos, ni las propiedades, ni los objetos, sólo le faltaba él.
Sus palabras, su presencia intangible pero tan real, su mirada al infinito de sus ojos, sus caricias, todo él se había ido. Ella sabía que tarde o temprano ocurriría. Había tantas cosas ahí fuera, y ella, solo podía amarrarle con sus palabras y con su corazón lleno de ternura.
Aquellos paseos bajo la luz de la luna donde se podían leer las palabras más sinceras a corazón abierto.
Corrían y se alejaban los dos juntos refugiándose bajo la luz de una pequeña farola, entre los árboles, donde nadie les veía, alejados de la fiesta, ella escuchaba con los labios entreabiertos ávidos de amor las palabras que él le susurraba al oido. Se estremecía cuando él comenzaba a mover sus labios y su respiración por su piel mientras le cogía de la mano. Las cartas de amor, en secuencia, escritas a modo de tragicomedia, quedarán olvidadas en un viejo servidor de Palo Alto.
La gente que se encuentre alrededor de aquellas frías y solitarias estancias, patinará, bailará, y seguirá viviendo, ignorando que dentro de aquella máquina, en un mundo inexistente, en dos corazones reales que ya no se buscaban, se vivió la mayor historia de amor.
Pero las cosas son como son,y el devenir de las cosas, hace que, poco a poco, todo vaya diluyéndose como un gran terrón de azúcar
El parque temático de sus sueños empezó a cerrar sus puertas.

eso que llaman AMOR, yo le llamo conectar las mentes, “TOCAR MENTES”... encontrar alivio y ternura.... COMPARTIR
ventanas que coinciden en el tiovivo de nuestros giros mentales.
SL, como el resto de mundos virtuales, es sólo código con una bonita envoltura.
Os perdeis en los escenarios virtuales y dejais de pensar en terminos de chat.
¿Que creais un script y le dais vida al objeto?.
Lo mismo que si creais en datagrama. Es sólo código.
¿Os encontrais mas integrados en el entorno porque vuestro avatar os permite la interacción?.
Es como si os sintierais identificados con el checksum en un TOS y llorarais por su corto TTL.


Es peligroso jugar si no te sabes las reglas. Pero, ¿qué reglas puede tener el mundo de la magia, de la animación, de paisajes nuevos que no existen nada más que aquí? Ninguna. Solo una regla. No te tomes en serio lo que no es verdad. ¿O si es verdad? Surge de nuevo el dilema.




Aquilina tenía preparadas las maletas para dar el salto en RL. Su marido se lo impidió. Se había enamorado de otra mujer en SL. El marido habló con el otro avatar y este convenció a Aquilina para que no lo hiciera. “Es un juego, Aquilina”.

Y ella lloró amargas lágrimas. Su segunda vida terminó a la vez que la primera. ¿Es un juego? Pasen y vean. Y si no quedan contentos con su segunda vida, no se preocupen, pueden volver a nacer todas las veces que quieran. Así de sencillo. Solo cuesta 9,99 dólares USA.


------------------------- ------------------------------ ------------------------------

llegit aquests flashs d'opinió, uns més emocionals que d'altres, arribo a la conclusió que :,
estem sols davant del teclat, lluny d'influències externes, com mirades..., sons o paraules..., fins i tot dels nostres complexos personals (tots som alts i meravellosos); però, és per això mateix que em de ser conscients del que hi ha i no deixar-nos arrossegar pel corrent, i no sol per no fer-nos mal, sinó, pel que és mes important, no fer-ho als altres.

Tot això és complex. A veure si en els pròxims dies puc explicar-vos més coses en detall.
Per ara em dedico a provar aquesta segona vida molt ocasionalment, però ja sé que:

  • No és un univers, sinó un xat més, amb vells coneguts que es relacionen entre ells i els nou vinguts. I a més..., pocs són qui diuen ser.
  • Que dues mamelles tiren més que dues carretes, i que el sexe és el principal tema. Lligar, lligar, lligar, sexe, lligar...
  • Que malgrat això, té un potencial increible per desenvolupar iniciatives empresarials, culturals, socials... sorprenent, de veritat, però pocs posen fil a l'agulla. Ójala duri prou com per poder veure-les, i... important, ójala li canvien el nom, o neixi un altre




dimecres, 1 d’agost del 2007

SECOND LIFE 'your world, your imagination'

després del bombardeig mediatic a favor i en contra de SL. confesso que tenia curiositat per saber que s'hi cou dintre, com entén la gent les relacions en SL, i si podian ser diferents a les ja conegudes dels, IRC xats
portals de contactes, pues no...al final és el mateix, àquest món, com en el real tot gira entorn dels diners i del sexe.

però anem a veure, :
per començar i a part de que els gràfics son una merda, és l'existència d'una important vida econòmica, el creixement de la qual diuent que és imparable.
és possible endeutar-se, i atenció, : hipotecar-se !!! collonut.

per exemple, a The Citizen segon Bank ofereixen hipoteques d'entre 10.000 i 1.000.000 LD$ que cobreixen el 80% del cost de la terra, amb interessos que oscil·len entre el 20 i el 30% i a pagar entre 4 i 26 setmanes. tota una ganga, veritat?.

ara bé, que ningú no al·legui engany: hi ha riscos. Aquí no hi ha supervisors que garanteixin les bones pràctiques d'aquests bancs, ni jutges que ens protegeixin d'estafes. My Second Bank avisa en les condicions generals de la seva contractació de dipòsits: "No podem garantir que no anirem a la fallida".

guauuu !!! perfecte !!! més adrenalina pel cos,

El registre en Second Life és gratis, però, poc pot fer-se sense diners.
La subscripció Premium en SL costa 9,95 dòlars mensuals. Si vols començar a gastar, Linden Dollars el millor és comprar-lo des del joc o des del lloc oficial.

Les "ofertes" que es postulen en llocs com eBay són robatoris a mà alçada.
El mobile phone o paypal a l'ordre del dia.

Després vindrà la casa, o una moto, o fins i tot algun capritx sexual en els locals oberts a aquest efecte.
D'això parlarem en un próxim capitol, no té desperdici ....

Canvien les regles del joc econòmic, deu de ser un un bon negoci....
Té la seva pròpia moneda que es compra amb diners de veritat, aixo sí... REALS DEL TOT, res de fantasies, i collonades, amb els diners no s'hi juga, la pela... és la pela...!!!
en aquest, com en la RL, viuen 4, i els altres ajuden a mantenir la paradeta.
una mica més cabroncetes que en la RL, si que ho són, però es el joc, sinó quin avorriment trobar el mateix que en la Real Life... no us sembla ???
o resultarà que es una prolongació de la RL ???

Els diners es mouen amb rapidesa pels servidors de Linden, però si ets pobre com una rata, com la majoria dels jugadors de Second Life, opta per crear un compte gratuït, que no et proporciona diners ni el dret a posseir terra.
A Second Life, seràs un ciutadà de segona.

Per als creadors de SL, Linden Labs, és un negoci rodó ja que per aconseguir qualsevol personalizació cal gastar diners reals en diners virtuals, és a dir lindens. Qualsevol cosa decent val almenys 150 lindens sent 251 lindens equivalents a un dolar americà. Sens dubte és possible no gastar-se un € encara que porta el seu temps personalitzar l'avatar llevat que algú et regali objectes.
Linden Labs sols permet treure diners si prèviament has pagat alguna cosa, és a dir que sol pots canviar els teus lindens per diners reals si vas pagar la mateixa quantitat abans, amb el qual no guanyes absolutament res i ells eviten qualsevol flux de diners sortint, a més afegint unes comissions, no t'ho perdis !!!

La verdadera utilitat de Second Life és promocionar quelcom en el món virtual referint-se a una cosa existent en el món real.
Igual com Llamazares va entrar per fer un discurs i alguns musics, U2 per exemple, posen la seva música en clubs virtuals, qualsevol pot promocionar una cosa que realment existeix i guanyar diners però en l'exterior clar!!! i no directament.

tot es personalitza al detall encara que la qualitat gràfica de SL deixa molt que desitjar, comparada amb verdaders jocs, i això és així perquè SL no està pensat per ser un joc sinó un xat massiu, un món virtual que sigui una barreja/mescla de cultures, és per això que es troben un munt de comunitats creades pels propis usuaris encara que com sempre igual que com en internet, el que hi ha és molt sortit amb ganes de marxa i moltes comunitats de sexe.





en un próxim article parlaré de les avataras i dels avatars, penoses barbie's i ken's 'frikis' totals, caminant en pla borratxo, o bé a teleporting. Sales de ball..., penis a mida..., casinos..., diners...,
cops de pilota, i persones que l'únic que els enlluerna és il·lusionar-se amb qualsevol que se'ls escolti i els mimi.






second life.... ' your world, your imagination '


M'ha fet molta gràcia Get a First Life, una àcida sàtira on s'insta l'usuari a adquirir abans que una "Segona Vida", una "Primera Vida", una vida real.
Algunes frases, que no tenen desperdici, :

  • "Folla usant els teus propis genitals"
  • "El primer món analògic on no hi ha 'lag' "
  • "Experimenta amb drogues recreatives que afectin a la teva ment"
  • "Surt fora !!!, l' inscripció és gratuïta..."