Gaza

Amjad Shawa, 39 años, Ciudad de Gaza

Hoy es un día negro en la historia de Gaza. Nunca jamás habíamos tenido bombardeos aéreos de intensidad, ni tampoco habíamos tenido tal número de victimas desde 1967.

Yo estaba reunido con personal de diferentes ONG's que trabajan para la transformación del conflicto, y por la no-violencia, cuando comenzó el bombardeo.

Fuimos al balcón a mirar; Vimos a una mujer corriendo en la calle, escuchamos gritos por todas partes, vimos gente sosteniendo partes de seres humanos. Y así siguió.

El ataque sucedió mientras las escuelas estaban cambiando de turno, así que niños entraban y salían. Mis hijos fueron evacuados del colegio, y están bien, aunque uno de sus compañeros fue herido.

Ellos vieron la sangre y los gritos de otros niños, asi que han sufrido un momento difícil, el cual no olvidaran.

Tenemos que trabajar juntos, Hamas y Fatah. La unica forma de afrontar lo que esta pasando es estar unidos. Actualmente no pregunto a la gente de la calle "¿Eres de Hamas o Fatah?" Nuestra sangre estaba mezclada.



300 morts, desitjo que alguns no aconsegueixin agafar el son per tenir podrides les seves brutes consciències.

un exemple de xarxa social ben entesa !

Amb una aposta honesta, senzilla i transgressora es presenta,: Vota Mi Cuerpo!,

un lloc amb fort contingut social que ha aconseguit posicionar-se com un dels més visitats per les nostres joves promeses.

Per al que encara no ho conegui, es tracta d'una barreja entre Facebook, MySpace i Deviantart, en la qual els visitants realitzen aportacions artístiques amb elaborats i suggeridors seminus enfront del mirall d'una cambra de bany, presas amb el seu propi telèfon mòbil.
A continuació, els "selectes visitants" del lloc contemplen les obres d'art, i les puntuen d'una manera molt més avançada que altres llocs, : del 1 al 10 !!.

Per si no fos poc, els comentaris acaben d'arrodonir el lloc amb ressenyes "fresques i constructives".
Projectes d'aquest calibre eleven la qualitat dels productes nacionals en Internet.

Després de visitar la "viva comunitat" que manté i després de sospesar l'evident i incalculable aport social entre els adolescents, una es pregunta:
per que el Ministeri de Cultura no subvenciona aquesta classe d'empreses web espanyoles?
I el d'Igualtat?
Aquest lloc és l'exemple perfecte que estem en una societat avançada que ha sabut canalitzar correctament l'alliberament de les dones: tots al mateix nivell.

i hi ha més d'una web!!??
és la fi de la civilització coneguda...

gentemessenger
todocanis

Feliç dia dels innocents!!!

Imaginary Friends Rickrolled

un conte de nadal la 'raneta' Vullvichi

LA RANETA VULLVICHI I EL GRILL MAIGÜEI.

Queia la nit i un gran mantell de neu, cobria el parc. Un parc tranquil, on el soroll dormia i només els murmuris dels animalets s'escoltaven dins la foscor.

Rere la finestra d'una caseta feta de fulles vivia la raneta Vullvichi, era una raneta molt alegre, amb grans ulls i potetes curtes. Mirava embadalida com els flocs de neu baixaven lentament

Al parc també vivien altres animalets, però eren molt orgullosos i presumits, només el grill Maigüei estimava de veritat a la raneta.

Era un grill molt educat i elegant, tenia un bonic barret que només es posava en les grans ocasions.

Va arribar el dia que tots esperaven, la festa de Nadal !!!, la raneta i el grill, tenien molts desigs de veure tots els ornaments de la gran ciutat i pensaven apropar-se a veure un gran arbre ple de llums de colors que anaven a col·locar a la Plaça Grand.
De vegades es posaven una miqueta tristos, però de seguida recordaven on habian llumetes de colors i música, i totes les penes s'esvaïen

Vullvichi i Maigüei es van preparar per anar a la Plaça Grand. Vullvichi es va posar la seva armilla i la seva bufanda de quadres i Maigüei el seu barret de copa.

Van travessar el parc. Alguns animalets es van burlar d'ells, dient:
Mireu quines pintes portent!!!. Es creuen molt fins!!!.

Al poc temps van sentir un gemec, es van preguntar: què és això?.
I cada vegada ho sentien més a prop. De sobte, van descobrir una pobre llagosta que era morta de fred.

Pobreta, què et passa?, li va dir Vullvichi.

Estava saltant i se'm va llançar la nit a sobre, em vaig quedar tan gelada que no podiá moure'm. Els animalets em van veure però cap no em va ajudar.

Veus Maigüei.., va dir Vullvichi.
-Tots són molt orgullosos, però no tenen cor.
La raneta i el grill, li van deixar les seves robes i l'ha van abrigar, mimant-la perquè entrés en calor.

La llagosta agraïda, els hi va dir:
Conec un lloc on podeu passar els millors nadals de la vostra vida, a més hi ha un establa tan bonic que no s'us oblidarà mai.

Allà, van ser els tres. Era cert el que els va contar la llagosta.
Un preciós jardí amb un acollidor establa.
En un bressol de palla, hi havia un mosquit tan bonic, i tenia una mirada tan dolça que a Vullvichi se li va escapar una llàgrima.

Un gripau i un esquirol el guardaven.

Es va apropar a ell, molt a poc a poc, donant dos saltets i amb la llengua el va bressar dolçament dient-li, : potser junts puguem lluitar per que tots els animalets siguin sempre feliços i no plorin.
No vull que s'odien, creem entre tots un món millor !!!.

La raneta es va donar la volta i de sobte el grill va xisclar:
Vullvichi, Vullvichi !!!, el petit mosquit t'ha somrigut.

Era veritat, un gran somriure il·luminava la cara del dolç mosquitet.

I els amics van tornar a casa, i aquest va ser el Nadal més feliç de les seves vides.


Potser el mosquit no va somriure, però l'important és que en el nostre cor tinguem tant desig, com que la raneta ens faci creure fins i tot en el que no és real.



I aquest conte s'ha acabat i... si no és mentida és veritat !!!.

Joan Baptista Humet, bon viatge amic...

Sólo soy un ser humano
no me aprietes tanto que me haces daño
no te apoyes en mí,
toma mi mano.

Humet, un cantautor al qual vaig perdre la pista però les seves cançons sempre em van ressonar.
Les seves cançons són humanes, senzilles i alhora profundes, intimistes i universals perquè parlen de sentiments...

De vegades tan sols una bellíssima cançó (Clara) pot justificar tota una carrera...

No et dic adéu perquè les teves cançons continuaran formant part de nosaltres.
Bon viatge, amic.