En Llach ha anat teixint una narracíó de vida i de pais
ahir a Verges ens va dir adeu, peró ell ens ha ensenyat que la revolta i la felicitat havien d'anar del braç.
Aquells dies als boscos d'Aiguafreda cantant sota el cel un grup d'amics, calçats amb xiruques, coberts amb impermeables, abrigats amb brases.
Al nostre costat cantimploras, llanternes i amor...
sí amor per estar junts, amor per la nostra terra, amor per canviar-la, amor per viure-la i cantant És Bandoler, amb veu ronca i greu, després L'Estaca afloria amb rábia i força, ja més tard Laura sortia a passejar i un Amor Particular em vènia a recollir.
Tot aixó forma part de les imatges que m'acompanyaran en la meva memòria particular.
Molta sort i moltes gràcies Lluis
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Me n'adono que molta gent sent coses semblants davant d'aquest adéu.
Publica un comentari a l'entrada