diumenge, 8 de juliol del 2007

abraçades / espais / apropaments

LLEGIT, :

ELS QUATRE ESPAIS DE EDWARD HALL

INTIM
Des de la pell fins als 45 cm està l'espai intim. Atravessar-ho té connotacions d'amor o sexuals. Només un grup de triats té permís per traspassar aquest circul i arribar fins a la pell de la persona.

PERSONAL
Des dels 45 cm fins a 1,24 mtrs. Aquí es perd la sensació de la calor corporal. Les dues persones estan a prop i es podrien tocar amb només acostar el braç, però no ho fan. La raó és que només es permeten els tipics del ritual. En alguns casos, una encaixada per a saludar-se, i en altres més informals, els dos petons de rigor en les dones.

SOCIAL
Des dels 1,24 mtrs fins als 3. És una zona més impersonal. Seria la distància que mantenen les persones en el treball, a casa quan no interessa el que estan fent els altres. És ideal per a ignorar la presència dels altres i no entrar en conversa que un grup proper manté, però encara adequada per a intercanviar algunes paraules. Permet connectar i desconnectar quan apeteixi.

PÚBLIC
Des dels 3 mtrs fins a l'infinit. Es trataria de l'espai que hi ha entre persones que no es coneixen en un recinte suficientment ampli. És el, no lloc, el lloc perfecte per a mantenir l'anonimat

Diuen els experts que perdem el costum d'acompanyar el verb amb el tacte en les nostres relacions socials.
Que estem deixant enrere el llenguatge més primari i veritable del ser humà.
Que això és culpa de la globalització.

Pot ser que si...
sé que amb el llenguatge corporal és més difícil enganyar,
un… “ em caus bé” acompanyat d'una estreta de mans es reforça, això segur !!!
les palmellades a
l'esquena..., les abraçades o les carícies són mes escassos, tenim prevenció i por a la proximitat fisica. Desitgem alguna cosa i al mateix temps ho temem,
Pues
també.

Però, no descarto el meu espai, la meva bombolla és meva!!!, i la reforço quan no vull que entrin d'altres, ja sigui mantenint el mp3 penjat o, llegint un llibre book al metro.
La comunicació tàctil quan m’ ho demani el cos, com ara que m'ho està demanant per
l'Alba, aquesta personeta de 9 mesos que ja està reclamant que entri a la seva parcel·la. Li donaré un parell d'achuchones..., la inundaré de petons...

La comunicació sempre existirà quan desitgem comunicar-nos, no fa falta que ens diguin antropòlegs i psicòlegs en quina fase estem, i el que és l'aconsellable

a més en cas de dubte, jo practico la prova del cotó :

"abraça'l, i si notes que no hi ha feeling, si et sents incomod@ és que alguna cosa falla, si l'abraçada funciona, significa que hi ha una connexió especial....


2 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo no sóc de les que viuen dins d’una bombolleta, o potser si però d’una gran bombolla, sóc expansiva i explosiva i generalment trenco diferents barreres virtuals de la comunicació i en un moment donat et planto un petó que et desperta els sentits.
Ara bé, tampoc vull que… qui jo no vull, ni trio, m’esbufegui a ran de nas, em doni copets, em toqui, m’acariciï...
Mantinc les distàncies a la cua de supermercat i per això no suporto que em colpegin el cul carros d’altri o culs d’altri. Mantinc les distàncies als caixers oberts mentre dos ulls aliens tafanegen les meves operacions. Mantinc les distàncies a la farmàcia però després la veïna em pregunta com tinc l’ull de poll. I encara que sembli mentida mantinc les distàncies als mitjans de transport refugiada amb la meva novel.la.
I per cert, aquest senyor de les mesures, deu viure en una nau industrial enmig d’un desert o bé fa honor al seu cognom Hall; o sinó que m’expliqui treballant colze a colze amb ordinador com considera els 45 cm de caire íntim (serà que cada dia fem l’amor amb tota l’empresa?); ¿Com pots donar un petó a partir de 45 cm? Deu ser un petó volador, d’aquells des dels autocars quan marxes de colònies. Si a partir de 1.24 metres la relació ja és impersonal… en això li dono tota la raó, a la majoria de cohabitants de la feina no els interessa el que estan fent els altres si es que no poden criticar-los o perjudicar-los, potser és que ens asseiem massa plegats. I els 3 metres de l’espai públic que li expliquin a qualsevol víctima de TMB, passejador de Rambles, buscador de rebaixes o sense anar tan lluny qualsevol espai públic de consulta o gestió.
I és que el ser humà busca la pau, però com no pot viure sol organitza la grenya.

Ma.José ha dit...

bé doncs s'arriba a la conclusió que també les mesures són personals i cadascun es cadacú, i el cervell és tan particular que el que és bo per tú pot ser que per mí no ho sigui tant.
Jo interpreto que les mesures d'en Hall, són les que nosaltres busquem, no les sobrevingudes i/o les imposades per les circumstàncies.
Quan es produeixen aquestes últimes és quan la bombolla' entra en acció.

ahhhh i la meva bombolla és similar a la teva, fins i tot una mica més dràstica, sóc poc expansiva/explosiva amb la gent que m'envolta, encara que et felicito per aquesta particular mutació sensorial ;-)