un bon pa
uns bons tomàquets
i un bon oli
uns bons tomàquets
i un bon oli
Sóc una fan del pa amb tomaquet, i estic convençuda que,
en el simple i el senzill està tota la saviesa.
De dilluns a dissabte, a l'hora de sopar, i diumenge tant a l'hora d' esmorzar com a l'hora de sopar.
Davant del menjar els sons i el silencis són expressius, i és quan aquesta sintonia 'explota' davant d'unes bones llesques de pa amb tomàquet amb oli d'oliva, sal i fuet de Vic i/o un bon pernil del país, o unes anxoves de L'Escala..., o una escalivada... o arengades..., o...,
L’escrit era per explicar-vos el el que és, el meu pa amb tomàquet , i m' estic anant per les boires del temps...,
Només de pensar-hi, ja em ve salivera.
Primer cal trobar un pa si pot ser de pagès, i posats a demanar cuit en un forn de llenya, un pa reposat d'un parell de dies, els tomàquets han de ser dels de penjar, vermells i carnosos.
Llesqueu el pa un xic gruixut, i el suqueu amb el tomàquet esponjós, afegiu-hi oli verge d'oliva.
si el voleu amb un gust fort i amb cos, el d’Amposta.
I ja a gust de cadascú, un polsim de sal per sobre.
Menjar-lo amb les mans, i a la boca,
Recordeu...,
en el simple i el senzill està tota la saviesa.
en el simple i el senzill està tota la saviesa.
De dilluns a dissabte, a l'hora de sopar, i diumenge tant a l'hora d' esmorzar com a l'hora de sopar.
Davant del menjar els sons i el silencis són expressius, i és quan aquesta sintonia 'explota' davant d'unes bones llesques de pa amb tomàquet amb oli d'oliva, sal i fuet de Vic i/o un bon pernil del país, o unes anxoves de L'Escala..., o una escalivada... o arengades..., o...,
L’escrit era per explicar-vos el el que és, el meu pa amb tomàquet , i m' estic anant per les boires del temps...,
Només de pensar-hi, ja em ve salivera.
Primer cal trobar un pa si pot ser de pagès, i posats a demanar cuit en un forn de llenya, un pa reposat d'un parell de dies, els tomàquets han de ser dels de penjar, vermells i carnosos.
Llesqueu el pa un xic gruixut, i el suqueu amb el tomàquet esponjós, afegiu-hi oli verge d'oliva.
si el voleu amb un gust fort i amb cos, el d’Amposta.
I ja a gust de cadascú, un polsim de sal per sobre.
Menjar-lo amb les mans, i a la boca,
en el simple i el senzill està tota la saviesa.
3 comentaris:
Si... a mi també m'agrada que t'agradi el fuet de Vic.. és sensacional!
M'he llevat amb son a les orelles, amb una nyonya d'allò més dolça. M'he preparat dues torrades d'aquell pagès que vàrem comprar dimarts i encara està tan bo (però l’has d’encarregar, gairebé tothom compra barra plàstica i no en fan), l’hi he refregat un tomacó de l’hort del meu sogre (l’únic que planta i no mor) amanit amb un bon oli verge de Siurana (em decanto pel sud) i m’he decidit per uns bons talls de catalana (per pal.liar aquests temps funestos d’anticatalinat) i… he fet cap a l’ordinador a veure quines noves notícies, reptes i curiositats m’oferia la meva amiga mjosé.
I ara em trobo assaborint aquest deliciós pa amb tomàquet mentre em perdo per la meva pròpia ègloga (bonic mot).
Pd. Lluís, ¿ets de Vic?.
(l’únic que planta i no mor)
el gust de cuidar les pròpies plantes...,
Tant bon punt veig una tomaquera, no puc resistir la temptació d’allargar el braç, prémer unes fulles entre els dits i olorar-les. Records d'aquells olors entranyables d'hort i berenar sota d'una parra en caure la tarda
Publica un comentari a l'entrada