22/6/2007 01:02 h EVITA LA "IMMORALITAT SEXUAL"
Una noia anglesa porta als tribunals el seu col·legi per no deixar-li portar l'anell de castedat
Em ve a la memòria el temps castigat d'incerteses i prohibicions.
El contacte continu de la seva pell, amb l'anell de plata prohibit, pot ser similar als d'aquells amants que en les nits fosques d'autoritarismes traspassaven la porta de la llegendària La Casita Blanca per endinsar-se en els seus més humans i foscos plaers
per a qui ho vulgui entendre, us deixo memoria....
Apa, a xafardejar!!!
la canço d’en Serrat (no la he pogut trobar on line)
Quizá le llamaban La Casita Blanca por tener terraza de sábana inquieta
o quizá porque el amor furtivo tiene ojos de amigo y pluma de poeta
y en sus pasillos extravió unos calzoncillos.
Cuidó gentilmente y por un precio módico aquel desliz madrugador,
cuando ella con la compra y usted con el periódico desayunaban incierto amor
o cuando una boca murmuró al oído el lenguaje tibio de la ropa blanca.
Cuando los bolsillos rebosaban besos.
La Casita Blanca le proporcionaba "algo" discreto donde encerrar un secreto.
Un mundo de espejos a media luz pálida y
un perfume familiar que se acurrucan contra la puerta metálica que ha clausurado la autoridad.
Los vecinos hablan...
4 comentaris:
Doncs a mi em fa l’efecte que aquesta noia s’allunya dels desitjos carnals, o si més no, ens ho vol fer creure o necessita un escut de protecció per no caure a la temptació… no li faria falta cap anell si li funcionés el cervell. A més ja se sap allò de “Dime de qué presumes y te diré de qué careces” o sia no siguis fatxenda!!!” A veure si algú l’acompanya una nit màgica de Sant Joan sota un llit d’estels i se li perd l’anell damunt la sorra o dins del mar.
Quina contradicció.... el color blanc, tradicionalment associat a la puressa, a tot allò més alllunyat de qualsevol relació sexual i de les considerades pecaminoses segons la moral tradicional, aquest color blanc resulta que queda unit en la memòria popular amb una casa on fer precisament tot el contrari del que aquesta hipòcrita moral predica.... que visqui per molts anys la casita blanca, o del color que en vulguem anomenar... o potser fora millor que tothom pogues fer el que volgués sense necessitat de refugiar-se entre 4 mítiques parets?
Acabo de llegir al diari d'avui (11 de juliol) que la Casita Blanca serà enderrocada ben aviat... bé, potser d'aquí 1 o 10 anys... però el temps és relatiiu per un lloc amb tanta història (i històries...) al damunt. Tot serà en ares del progrés i d'un pla de remodelació urbanística. Els temps canvien, és obvi, i cal anar adaptant les infrastructures i els serveis; però precisament un servei d'interès públic com la Casita Blanca s'hauria de mantenir. Proposo substituir-lo per altres edificis força en desús : Ocupem les esglèsies i convertim-les en meubles.. o el catolicisme no predica allò de l'amor entre la gent, allò d'estimar-se tothom? doncs apa, a follar a les esglèsies!
I si...Lluis tens raó, totalment d'acord, cal fer l'amor a las esglésies, el
millor marc per una cosa tan de Déu com estimar-se.
La veritat és que temps ha..., la religió sempre va donar recer a les practiques
amatorias i a més amb un realisme extrem,i mostrant les escenes sexuals amb tot
detall,
podem trobar:
dones en postures molt sexuals, escenes de follar, figures fálicas, figures entrellaçades en postures sexuals, dones donant a llum,animals copulant,dona
amb serp que mossega els seus pits,
i tot això esculpit en els motius arquitectònics de les catedrals !!!.
És qüestió de tenir ulls i molt important..., saber mirar
aquesta aptitut que (de vegades) tenim adormida
i amb unes 'invitacions' aixís , qui em podrà censurar?? m'apunto !!! ;-)
Publica un comentari a l'entrada