FZ

ell..., que
d'escoltar-lo..., viure'l..., percebre'l.., veure els seus moviments i expressions, i mès, quan parla d'en Zappa,
m'ha contagiat, i m'ha fet recordar l'interès que en un passat vaig viure i que m'agradaria tornar a rependre per intentar descobrir aquest per a mi encara, enigma pendent, i ja considerat un dels compositors de clàssic contemporani més grans del món.

potser imperdonable...

mai no vaig aconseguir desxifrar-ho, mantenin-me distanciada en els moments d'extasis dels apassionats debats del meu entorn.

no vaig aconseguir passar del anomenat *Sheik Yerbouti, sobre tot pel seu Bobby Brown Goes Down.
(FZ fen-li una picada d'ull a la seva pronunciació, -*shake your booty-, li donava la volta i segurament se'n fotia del exit vulgar i carrincló dels Sunshine Band),
i quan estic en pla 'canalla' el.... Touch Me There

encara continuo sense desxifrar unes quantes cançons dificiles, no hi ha manera, els "puretas" deuen grinyola...

recordo moments..., flaixos..., i tant de bo se'm faci la llum, tal com pregaven aquells companys que vivint en la 'trinitat lisérgica', reivindicaven la meva reconversió intel·lectual a valorar la sabiesa i assolir el que sol uns iniciats aconsegueixen

hi ha una màxima que diu,: l'esencial és invisible als ulls,
doncs que es faci la llum!!!