dimarts, 26 d’agost del 2008

la molla
el meus contes diferents

va un cargol i derrapa, volent trobar a...,
  • maigüeillivi
i google va i diu,:
(*) La cerca - maigüeillivi - no concorda amb cap document



maigüeillivi ha encès un misto...

s'ha après i pres la mida del que podem fer i del que no podem fer.

La resposta és, no concordar mai amb cap 'document'.

És la millor manera de què la molla entri en acció, aconseguint una freqüència de ressonància que obliga a una oscil·lació contínua no arriban-se a sapiguer mai en quin lloc es/ens troba/trobem.

un exemple :
quan donem una empenta al gronxador, aquest va i ve, tardant un quant temps en cada oscil·lació.
Si empenyem el gronxador a l'atzar, amb força constant, de vegades l'empenyerem quan estigui venint cap a nosaltres, amb el qual es detindrà gairebé per complet, i altres vegades l'empenyerem quan estigui començant a allunyar-se de nosaltres, amb la qual cosa aconseguirem elevar-lo més.
Imaginem ara que empenyem el gronxador amb exactament la seva freqüència natural d'oscil·lació.
És a dir, empenyem sempre en el mateix moment, quan comença a allunyar-se de nosaltres. Encara que utilitzem una força no molt gran, notarem com cada vegada el gronxador s'allunya més, i més, fins que arribi gairebé a superar l'altura del pal on està suspès, moment en el qual la cadena es doblarà i el gronxador caurà sense ser subjectat per la cadena (ja que aquesta s'ha doblat), sofrint una forta estrebada sobtada en tornar a tensar-se la cadena.

Qui no ha sofert una experiència així quan s'impulsa cada vegada més fort en un gronxador?

El que ha ocorregut és que a base de posar energia en el sistema just en la seva freqüència de ressonància, ho hem fet saltar.


molt reveladora aquesta troballa,
des dels inicis som física a més de química?




i el cargol segueix derrapant ...

un capità mercant que no tenia barco
era turc...
i a les hores va fer crac...crac...!!
i les cames no em tenien