pensa un desig...

ahir no vaig veure, ¿o sí que ho vaig veure...?
la llarga cua del Swift-Tuttle,

el procés va ser el següent, us explico :

vaig optar per abandonar-me als sentits...,

nit tancada
em vaig acomodar en un racó del silenciós bosc,
acompanyada del cant esporàdic d'algun grill despistat,
vaig aspirar profundament l'olor de terra humida...,
vaig dirigir la mirada al cel, embriagan-me de la seva bellesa ,
vaig tancar els ulls...,
i ja va aparèixer un estel fugaç solitari..., caient vertiginós,
després el festival còsmic de colors es va iniciar, vaig gaudir d'un ballet d'estels que travessen..., pugen..., baixen..., cauen...
fiuuu... fiuuuu.....fiuuu.. fiuuuu.....fiuuu..

i en un moment vaig experimentar, el sentit més lúdic de la vida.



Iz