1992
l'he tornat a veure,
sembla mentida que ja hagin passat més de 15 anys, és una obra mestra, un peliculón. escenes que no s'esborren de la retina...
Little Green Bag
George Baker
com l'escena inicial, en la qual els protagonistes van caminant tots junts pel carrer, impecablement vestits, amb les camises i les jaquetes curosament planchadas, i la resta del seu aspecte denota tranquil·litat i fins i tot triomf (van perfectament pentinats i afaitats, no suen a pesar de la calor i el sol que sembla fer...). segons transcorre la pel·lícula, i després d'efectuar l'atracament, anem veient-los desintegrar-se; al veure traïda la confiança amb la qual contaven, i en conseqüència, les seves robes es van tornant progressivament arrugades, suoses, tacades de sang...
pelicula de baix pressupost va obtenir el mèrit d'assolir esplèndids diàlegs i espectaculars plans,
un film que va redefinir completament el cinema negre,
- "primer les respostes, després les preguntes"
Insuperable l'escena de la tortura, la brillantor dels diàlegs, la força i la lluminositat de les imatges, les atmosferes tancades, tot en un únic decorat, la música dels 70... , esplendida !!!
Stealers Wheel
Stuck in the middle with you
- Rubio i el seu particular ball davant el policia desorellat al so de "Stuck in the middle with you.
- l'anàlisi que fan de la cançó "Like a virgin" de Madonna.
- el final, amb Blanco i Naranja abraçats, la policia entrant i Blanco disparant a Naranja.
tipus dolents que fascinen... el seu port, aquesta mirada, l'estil
conceptes com "moral", "etica", "fidelitat", el que és bo i dolent, per exemple per a ells algú "bo" és el qual no els traeïx, a pesar que tots siguin, nois dolents
un final per a no oblidar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada