Rosario Endrinal ~ El crim del caixer automàtic

Els fets no són com succeeixen sinó com ens els expliquen els mitjans de comunicació
Per això hi he recorregut a ells. No els he demanat permis, però cito als mitjans, El Pais, El Mundo, El Periodico...
Dia rere dia i a través dels mitjans de comunicació, com em vaig anar assabentant de qui va ser aquella dona que es va enamorar d'un francès. Una dona a qui li agradava la roba de marca i que deia en veu alta poemes.
La seva filla, Xantal, recorda una mare "tan elegant que la mirava durant hores mentre s'arreglava i es maquillava"

Una història inoblidable. De les que deixen empremta...

Tot va començar i va acabar, fa tres anys. Havia de ser una nit com qualsevol altra. Freda Nadalenca.
En un carrer concurrit, en la part alta de la Barcelona, barri de Sant Gervasi, on se la veia a diari vagabundejar, arrossegant una cama embenada, mentre parlava sola.
Les seves últimes paraules, abans de tancar-se al caixer automàtic on va ser assassinada, les va adreçar a l'amo d'un bar proper per demanar-li que li servís una copa de conyac.


Aquí va la seva història, escrita per Pere Meroño val la pena llegir-la

Rosario Endrinal

i avui alço la meva copa i brindo, brindo a la teva memòria,