- En un momento dado desde el fondo de uno de los codos se oía un ruido muy claramente y eso era ya la sensación de pesadilla. Había algo allí que me producía un terror como sólo en las pesadillas. Entonces yo me precipitaba a cerrar la puerta y a poner todos los cerrojos para dejar la amenaza de otro lado. Y entonces durante un minuto me sentí tranquillo y parecía que la pesadilla volvía a convertirse en un sueño pacífico. Pero entonces de este lado de la puerta empezó de nuevo la sensación de miedo. Me desperté con la sensación de angustia de la pesadilla.
A poc a poc, han d'anar tancant habitacions i bloquejant portes de les estances "preses" per entitats que no es precisen però es pressenten... fins i tot finalment han d'abandonar la seva llar envaït pel Mal. I caldrà nar-se'n, clar
- "Antes de alejarnos tuve lástima, cerré bien la puerta de entrada y tiré la llave a la alcantarilla. No fuese que a algún pobre diablo se le ocurriera robar y se metiera en la casa, a esa hora y con la casa tomada."
ull!!!, cal ser molt valent per enfrontar-se als propis fantasmes.
Si s'és prudent o peruc, com els protagonistes del conte, quedem per sempre expulsats de la casa, és a dir de la casa on bateguen els monstres de la pròpia fantasia. Però enfrontar-los de front, pot també confrontar-nos amb perills. O amb un malson del que no s'ha de despertar.
Però que fer llavors. ? Quina decisió prendre. ?
Ommmmm...!!!
*fes qualssevol acció totalment, i quedaràs lliure d'ella.
No miris enrere, perquè no hi ha res per veure
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada