dijous, 11 de setembre del 2008
quan les cançons esdevenen himnes
m'ho va dir que cel.lebraria la Diada cantant escala al cel, i que deixa per als altres, els segadors..., i els virolais...,
i que un himne no és més que una cançó esdevinguda símbol ...
doncs sí, té la seva raó... les emocions cada qual les ha d'expressar de la forma que millor li fan vibrar
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Hi ha tantes versions sobre el significat d'aquesta cançó com persones, algunes són prou divertides... però de ben segur que ningú te l'ha traduït al català:
Hi ha una dama que està segura que tot el que brilla és or.
I està comprant una escala al cel.
Quan ella arriba allà, sap si els magatzems estan tancats,
amb una paraula aconsegueix el que ha anat a cercar.
Uuh uuh i està comprant una escala al cel.
Hi ha un senyal a la pared però vol estar segura.
Tu saps que a vegades les paraules tenen dos significats.
En un arbre pel rierol hi ha un ocell cantaire que diu,
que algunes vegades tots els nostres pensaments són un pressentiment.
Uuh em fa preguntar-me.
Uuh em fa preguntar-me.
Hi ha un sentiment que tinc quan miro cap l’oest,
i la meva ànima clama per sortir.
En els meus pensament he vist anells de fum a través dels arbres,
i les veus dels que estan aturats mirant.
Uuh em fa preguntar-me.
Uuh realment em fa preguntar-me.
I es xiuxiueja que aviat si tots nosaltres evoquem la melodia
el flautista ens durà a raonar.
I un nou dia es farà clar per aquells que fa molt que estan dempeus.
I els boscos se’n faran ressò amb les seves rialles.
Si hi ha un enrenou a les teves bardisses, no t’espantis ara
és justament una neteja de primavera per la Reina de maig.
Si, hi ha dos camins per on pots anar, però a la llarga cursa
hi ha encara temps de canviar la ruta que has pres.
I em fa preguntar-me.
El teu cap està brunzint i no anirà, perquè no saps
que el flautista t’està cridant per que t’uneixis a ell,
Estimada dama, no pots escoltar com bufa el vent i tu sabies
la teva escala està damunt el vent xiuxiuejant.
I així com nosaltres serpentegem sota el camí
les nostres ombres més altes que la nostra ànima.
Per allí camina una dama que tots nosaltres coneixem
la qual brilla amb una llum blanca que ens vol ensenyar
com tot encara es converteix en or.
I si tu escoltes atentament
la melodia finalment tornarà a tu.
Quan tots siguem un i un sigui tot
ser una pedra i no per rodar.
I ella està comprant una escala al cel.
Traducció humil, difícil, intensa i feta amb amor... GmL©
Pd. Ara bé... això no ho fa l'aigua!
Ammeg
Publica un comentari a l'entrada